La Immaculada mare de Jesús

En el comentari anterior ja vaig proposar una reflexió sobre el significat de l’Advent i sobre algunes actituds que hem de mostrar. Es podria perllongar a avui posant a la Verge Maria com a model a imitar per esperar el naixement de seu Fill i com preparar la nostra vida perquè aquest fet incideixi positivament ara i aquí. Aquest és un aspecte fonamental en les relacions que s’estableixen entre la fe i la cultura. El cristianisme no és un constructe que circula en les ments d’alguns privilegiats o se situa en una nebulosa físicament superior a la societat en que viuen els éssers humans. La realitat de Déu que es fa home vincula de manera inextricable la divinitat amb la humanitat. En aquest cas concret Jesucrist, en el seu naixement, acompanya i orienta tot allò que l’home és i fa; s’encarna i s’identifica amb la diversitat cultural dels diferents grups humans i possibilita que el missatge transmès atorgui plenitud a l’obra humana.

A part de la inculturació de la fe cristiana, hi ha un altre aspecte que m’agradaria ressenyar en aquesta festa de la Mare de Déu. La seva acceptació de la voluntat de Déu, que li proposava la col·laboració total, es produïa en la seva joventut.

Així sembla deduir-se pel costum en els matrimonis de l’època i per la descripció de l’evangelista posant al davant l’apel·latiu verge al nom de Maria. Era jove, tot just havia sortit de l’adolescència. Així la destaquen els artistes de totes les èpoques. Això mateix explica que la festa de la Immaculada té un accent extremament juvenil. És una festa de joves i per als joves. Per això és una bona ocasió demanar a Déu per l’apropament de la nostra joventut a Jesucrist, perquè tinguin com a model de servei i de fidelitat la Verge Maria i perquè desitgin aplicar a les seves vides les virtuts i els valors de l’Evangeli.

Amb aquest propòsit la Delegació de Pastoral de Joves organitza cada any per aquestes dates un recés espiritual per a joves a Poblet. Un nombrós grup hi participa per pregar, per reflexionar sobre la seva vida i per analitzar el seu compromís amb l’Església.

Sempre ens hem alegrat d’aquesta iniciativa i agraïm la constància dels responsables per oferir aquesta oportunitat. A més a més d’aquesta breu referència informativa voldria destacar la seva importància i animar els nostres joves a participar-hi; també els pares, sacerdots, catequistes i professors per facilitar-los la formació integral i el compromís eclesial.

Al final de l’Exhortació, Crist viu, sobre i per als joves, el papa Francesc aconsella l’escolta per ajudar a discernir el camí de la vida. I aquesta escolta suposa tres sensibilitats: atenció a la persona, que aquesta atenció sigui discernidora, que sàpiga veure els impulsos que l’altre experimenta cap endavant.

Que la Mare de Déu ajudi els nostres joves i tots els cristians en aquest camí.