Els Reis Mags i la pau

L’origen d’aquesta festa es remunta a aquell passatge de l’evangeli de sant Mateu en el qual tres mags, arribats d’Orient, busquen el Rei dels jueus, que ha nascut: “Quan el rei Herodes ho va saber, es va contorbar... va convocar els mestres de la Llei... que li respongueren que naixeria a Betlem de Judea. L’estrella que havien vist sortir a l’Orient començà a avançar davant d’ells, fins que s’aturà damunt el lloc on era l’infant. Van entrar a la casa, veieren el nen amb Maria, es prostraren a terra i el van adorar. Li oferiren presents: or, encens i mirra.”

És cert que els nostres costums han variat molt. De ser la festa dels Reis la quasi exclusiva dels regals fa uns anys, a quedar actualment com una més entre els dies del Nadal en els quals s’ofereixen i es reben dons tan apreciats. El que no podrà variar mai és la manifestació d’estima cap a les persones més properes, ja sigui amb elements materials, de menor o major cost, o bé amb mostres immaterials com un somriure, una abraçada, un petó o un temps dedicat a respondre qüestions que preocupen a l’altre.

Vivim en un temps en el qual es dóna molta importància a tenir objectes que satisfacin les nostres necessitats, la majoria de les vegades sobrevingudes o inventades. I això mateix ho traslladem als més petits de les nostres llars imaginant que com més posseeixin, seran més feliços. I a més a més, nosaltres serem majors beneficiaris del seu amor i de la seva gratitud. I segurament ens equivoquem. Tots hauríem de fer un esforç per canviar de perspectiva i no caure en un significatiu consumisme. Moltes vegades oblidem que els sentiments de les persones no s’esgoten per tenir sinó per ser reconegudes com a tals pel temps que els dediquem, per l’escolta de les seves preocupacions o per la paraula amable que els dirigim.

Els cristians necessitem constantment tornar a les nostres arrels i contrastar les actituds, els desitjos i les activitats de cada dia amb els ensenyaments que naixen de la Paraula de Déu i de la pròpia tradició de l’Església. Avui hauríem de valorar molt més la presència de nens a la família i en l’entorn, l’educació integral que reben, el creixement harmònic de seves persones, la preocupació perquè les seves preferències no es redueixin a les coses materials. Cal que incorporem valors i virtuts a les seves vides. Que sàpiguen ser agraïts, generosos, solidaris. Que aprenguem a proposar Jesucrist com a model d’actuació per a tot. Que els encaminem a les vivències comunitàries de la parròquia, en la qual descobriran una família preocupada pels ancians i els malalts, pels necessitats i els exclosos, pels qui no tenen regals i saben somriure i agrair la companyia dels altres.

Finalment us recordo que llegiu el missatge del Papa sobre la pau, de la qual es va celebrar la jornada el passat dia 1. El títol és: “La pau com a camí d’esperança: diàleg, reconciliació i conversió ecològica.” Que els nostres nens siguin educats en aquest camí.