La Quaresma

Als que som grans, als dubtes actuals sobre la Quaresma, s’afegeixen els records ombrívols de la nostra adolescència, quan eren més abundants les prohibicions que les autoritzacions, s’accentuaven més les afliccions que les alegries i la felicitat pel seguiment de Jesús s’ocultava rere les mortificacions imposades. I no pot haver-hi contradicció en tot això. Tenim unes obligacions, però també una llibertat que assumeix amb satisfacció i alegria el seu compliment. Les circumstàncies exteriors i el nostre interior mantenen una forta i entranyable vinculació. No s’acaba d’entendre un món sense l’altre. Tots dos es reclamen buscant autenticitat i coherència.

Segurament aquest temps de pandèmia en què ens embolcalla amb el dolor, la incertesa i la mort ens impulsa a parlar només de les coses negatives de la vida. Per contra, m’agradaria proposar-vos un canvi en les paraules i en les actituds. Necessitem ara més que mai la proximitat al Déu que ens estima i que ens salva; necessitem recobrar la joia per seguir les orientacions de Jesucrist, necessitem fomentar unes relacions amb els altres repletes de cures i atencions fraternes, necessitem no perdre mai l’esperança en una vida nova.

Avui també és possible mostrar el rostre més amable del nostre Déu, manifestar la satisfacció de la nostra fe i de la nostra caritat i presentar els aspectes més positius del nostre quefer quotidià. No ens deixem portar pel pessimisme, la indiferència o el desinterès pels problemes actuals. De cap manera pot estar renyida la forma de lluitar contra l’egoisme, concretat en l’oració, el dejuni i l’almoina, amb el permanent somriure de sortir a la trobada amb el germà. La responsable seriositat en el compliment d’aquests consells coincideix amb l’alegria i la felicitat en el nostre rostre i en les nostres obres.

A més d’aconsellar les actituds anteriors, vull convidar-vos a llegir el missatge de Quaresma d’enguany que ha escrit el papa Francesc. L’ha titulat: Mireu, estem pujant a Jerusalem (Mt 20,18). Quaresma: un temps per renovar la fe, l’esperança i la caritat.

El Missatge del papa està dirigit a tothom, és molt curt i s’entén fàcilment. Conté una brevíssima introducció que acaba amb aquestes paraules: “El dejuni, l’oració i l’almoina, tal com els presenta Jesús en la seva predicació, són les condicions i l’expressió de la nostra conversió. La via de la pobresa i de la privació (el dejuni), la mirada i els gestos d’amor cap a l’home ferit (l’almoina) i el diàleg filial amb el Pare (l’oració) ens permeten encarnar una fe sincera, una esperança viva i una caritat operant.”

El missatge continua amb tres apartats sobre la fe, que ens crida a acollir la veritat i a ser testimonis, davant de Déu i davant dels nostres germans; sobre l’esperança, com a “aigua viva”, que ens permet continuar el nostre camí, i sobre la caritat, viscuda seguint les petjades de Crist, mostrant atenció i compassió per cada persona, que és l’expressió més alta de la nostra fe i la nostra esperança.