x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

  • Per Maite Freixes Mora

Siluetes foses!

Actualizada 04/08/2019 a las 09:13
Siluetes foses!

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Siluetes foses!

@ANDAIRADES

Caminava capcot mirant els llambordins.

Pensatiu, distret en el seu silenci farcit de paraules i d’imatges, que passaven com un vol d’orenetes quan van d’un lloc a un altre en època de migracions.

Ningú més no anava pel carrer, tot i fer un oratge agradable. Es va perdre en els seus pensaments fins a adonar-se que observava les formes rectangulars i irregulars amb mirada perduda.

Va tornar caminant pels carrers estrets, observant el verd que s’arrapava a les parets, emparrant-se com els desitjos d’un plaer que no troba el seu fi.

En arribar a l’hotel, va demanar la clau de l’habitació, i va preguntar si havia arribat. Per segon cop rebia una negativa. No havia vingut. Havia renunciat a ells. A tantes il·lusions. El risc i allò prohibit no l’havien captivat prou. Ni ell tampoc.

Des d’un bon començament, havia estat idea seva, trobar-se a l’hotel el divendres a la vesprada i romandre-hi fins diumenge. En poques ocasions escapàvem a fer nit fora de casa. Ella fingia muntar una exposició fora ciutat i jo anava a un simpòsium.

L’Arlet era propietària d’una galeria de renom. A més d’organitzar exposicions, còctels d’art entre famosos i tota mena d’esdeveniments, exposava quadres i altres obres-objecte en restaurants, hotels i sales.

Una escapada de cap de setmana. Aquest era l’objectiu. I després tornar a la normalitat. Cada u a la seva.

Cada dimarts, de cinc a set de la tarda, ens trobàvem en un estudi que vam llogar ja feia dos anys i escaig. Una habitud esperada que va començar per la insistència d’ell, senzillament per fugir de l’avorriment i la rutina del matrimoni. Era un joc de plaers. Només sexe, distracció... però s’havia convertit en un inevitable desig, que els portava a una cita ineludible.

En sortir de l’amagatall, teníem una vida plena en tots els aspectes. Bé, en tots excepte en aquest. Les seves parelles ja no satisfeien les sensacions pròpies dels instints desenfrenats com un joc de sentits i desitjos. Una monotonia mimetitzada entre els llençols de fil teixia una indiferència que esvaïa qualsevol desig, que no fos per satisfer un calendari avorrit de cap de setmana.

No sabien gaire l’un de l’altre. No era necessari, més aviat era convenient. La seva era una relació que, per un parèntesi de temps encotonat, despertava hedonisme pur, associat als instints i als plaers per satisfer els cossos afamats i assedegats de les seves aromes i de les seves humitats.

No havia deixat cap encàrrec a l’hotel. No contestava al mòbil. Va entendre el missatge.

Va entrar i com els altres dos cops el va trobar un espai encantador. Decoració rústica, amb elements de disseny modern que trencaven l’estil deliberadament. Els llums suaus, càlids. El porxo amb unes butaques on va seure impacient, esperant. Potser només feia tard. La seva mirada resseguia cada un dels objectes i detalls que donaven aquell caliu. El va impressionar un dels quadres exposats a l’habitació, com si fos en una sala d’exposicions. Al costat de cada tela, gravat, litografia... hi havia la fitxa explicativa amb les dades de la galeria, de l’obra i de l’artista. Genial! Però aquell era especial. Emmarcat en calaix. S’hi va apropar. Cap dia s’havia fixat en tots i cada un. De seguida es va adonar que n’hi havia un que era el primer cop que vestia aquell pany de paret. Era un quadre de la seva galeria, de l’Arlet. Al cartell es podia llegir:

Galeria: Montfort.Títol: Siluetes foses 2019. Tècnica: Aquarel·la sobre paper fet a mà. Autor: A. Montfort

El temps va anar passant lentament fins que es va estirar damunt del llit i va despertar quan gairebé havia sortit el sol.

Va recollir les poques coses que havia tret de la maleta. Quan es disposava a sortir per anar a esmorzar, es va adonar que damunt d’una tauleta reposava un llibre Forever you d’Estelle Maskame. El va agafar i es va asseure per fullejar-lo. En tocar-lo va sentir una pura sensació de plaer. Una estranyesa que li feia sentir la finor del paper entre les mans, com si es tractés de la seva pell. L’obligava a entrar-hi, penetrar amb la mirada en les seves lletres, paraules... Acariciant la punta dels primers fulls es va trobar un joc de tinta que dibuixava una dedicatòria manuscrita: Aprofita cada moment,Serà l’única gosadia que et farà gaudir del present, l’única realitat en la incertesa i fugacitat de la vida. Arlet. PD: Recorda, el secret de moda als Estats Units.No sabia comprendre què era tot aquell misteri. Normalment, els jocs d’endevinalles no l’endinsen en la curiositat, però en aquella ocasió va sentir com el seu cos quedava esborronat i la ment se li aturava, tot esperant el vol de les orenetes que s’apoderà d’ell en uns instants. Mil interrogants acolorits es van encendre acompanyant el moviment, aquell l’aleteig que no portava enlloc.

Va sortir. Només el llibre a les mans.

Caminava capcot mirant els llambordins.

Aquelles formes rectangulars i irregulars el van tornar a la realitat. La similitud del seu disseny amb la dels quadres de l’hotel van fer esclatar aquelles paraules amagades com una explosió dins seu. Allí trobaria el missatge ocult que l’Arlet volia que entengués.

Va entrar i sense ni tancar la porta es va dirigir al quadre. El va despenjar. Al darrere un escrit, tal com fan els darrers temps els hostes dels hotels als Estats Units. Només a estones som siluetes foses per la passió. Si alguna vesprada quedem i el meu cos no s’apropa al teu, només serà per la llunyania dels nostres desitjos o pel sacseig d’un tercer que farà defallir per gelosia el nostre delit.”De sobte, vaig veure-ho tot clar! Alguna cosa greu passava. Havia de tornar a la ciutat. No en sabia gairebé res, però coneixia la galeria. Hi havia d’anar. Era l’únic lloc on podia esbrinar alguna cosa.

Al carrer, més gent de l’habitual. Se sentia trontollar, esquivant d’una banda a l’altra, cossos immòbils que repetien mots que no entenia. Insegur, impotent com quan l’aigua del riu se’t vol engolir, però tu no cedeixes. Últim esforç per travessar els obstacles que l’allunyaven de la galeria. Va quedar clavat al mig del carrer prop d’una cinta de seguretat. Al bell mig de l’espai acordonat. No podia veure-hi amb lucidesa, una remor l’evadia de tot. Al seu costat un fotògraf que li preguntà si era de la premsa. Ho negà amb un lleu moviment de cap i preguntà què havia passat. L’home de la màquina li respongué que s’especulava sobre un crim passional. Hi havia una dona, la propietària de la famosa galeria Montfort i el seu amant morts a l’interior. Es creu que el marit els ha mort.

Ell amb boca petita i to contundent, va dir...

–No era el seu amant!

–I, vostè, com ho sap?


T’ha agradat aquest relat? Si vols participar en l’elecció del millor relat d’estiu de SEGRE, connecta’t a www.segre.com/relatsestiu , busca’l i dóna-li el teu vot. L’autor del relat que més vots tingui guanyarà una nit a l’Hotel Guitart Grand Passage de Barcelona. Els relats que han estat seleccionats per a la seva publicació a les pàgines de SEGRE rebran una subscripció trimestral a SegrePremium. El guanyador del premi del jurat s’endurà una subscripció digital anual a SegrePremium i una Master Class de dues hores i mitja sobre tècniques narratives a l’Escola d’Escriptura de Lleida.
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Descubrir
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre