SEGRE

Creado:

Actualizado:

Volíem un Sant Jordi com els d’abans, però hauríem hagut de ser més precisos. El geni de la llàntia ha estat massa literal. La darrera diada del llibre prepandèmia a Lleida va estar passada per aigua. El dia va començar amb un cel de plom. De tant en tant s’escapava alguna gota. Plàstics amunt i avall, però ens dèiem allò de “mai tant!” i un sol tímid ens donava la raó, a mitges. El xàfec va caure a la tarda. Desbandada general, però resignació, perquè hauria pogut ser pitjor. De fet, va ser pitjor. Va coincidir amb la campanya electoral de les generals del 28 d’abril.. i amb la precampanya de les municipals. Terror. Les parades de llibres i roses van compartir espai amb els estands dels partits i tot tipus d’entitats del tercer sector, independentistes, religioses, animalistes.. Fins i tot la Grossa va aprofitar que tothom era al carrer per fer-se una bona promo, i val a dir que es va fer moltes selfies. Res a dir. Sant Jordi no té amo. És el triomf efímer de l’anarquia. Un dia laborable en què tothom s’organitza per fer una mica de festa. Un prodigi, una absoluta meravella. Un dia que es regalen llibres i roses et retorna la fe en la humanitat, encara que l’endemà siguem els de sempre. Per això el 2020 vam preguntar-nos qui ens havia robat el mes d’abril. Va ser insuportable. Plogui o faci sol, demà serà Sant Jordi. Oblideu-vos dels rànquings que mercantilitzen la festa, que la banalitzen. “Avui porten els llibres al mercat,/ i els venen com si fossin peix o faves”, va escriure Pere Rovira a propòsit d’aquesta diada. “Són llibres, si considerem l’objecte” però són les “coses tristes” que duu a sota del braç el lector que compra “consultant les llistes”. Desenganyeu-vos: qualsevol llibre no llegit és una novetat. Tant és quan el descobrim si amaga el cau que ens porta al país de les meravelles. I recordeu que les princeses no maten dracs, les princeses llegeixen. Les estadístiques són inapel·lables, si demà serà un (altre) dia extraordinari és perquè prop el 69% de dones del nostre país es declaren lectores. Deu punts (!!!) per sobre del percentatge de lectors. Si la venjança és un plat que se serveix fred, les padrines analfabetes de moltes de les escriptores que es faran un tip de signar llibres es demanarien un bon gelat de postres.

tracking