Pràctic

ament cada dia arriben notícies de rescats al Mediterrani. Aquests, però, no fugien de la fam ...

Faig meu el somni de Quim Monzó, que, com a prèvia al retorn a la seua columna després de tres mesos sabàtics per...

Sempre hi ha un llibre que se’t travessa, i no necessàriament perquè sigui dolent. De vegades és un títol q...

Carrers deserts, persianes abaixades. L’agost urbà té un punt de desolació que convida a la melancolia. És ...

Tenia el modernisme subtil de la Casa Baró, la popular Vinícola, davant per davant. Però als setanta no s’estilava...

Darrer dia de juliol. I divendres. Parlo sola, ho sé. No hi ha ningú a l’altre costat. El món s’ha aturat. M...

L’endemà del Sant Jordi que no va ser vaig escriure un article que començava així: “Quan ens expliquen una h...

Reconfinats. Els ànims excaven un túnel al soterrani de tan avall com volen anar, però m’esforç

Era l’estatut de l’“apoyaré”, però el suport no va arribar fins que no li van passar el ribot de Guerra...

Un dia de juliol del 1970 es va fer “un descobriment arqueològic d’alt interès” a Taüll. Així

En algun moment de la primavera de 1996 vaig anar a la platja. I va ploure. Va ploure molt, de fet. Una delícia (sense ironia). El cas...

És una mica com la cançó d’Amaral: sense els lectors no sóc res. Sense les històries que em regalen....