SEGRE
icon

icon

Creado:

Actualizado:

Es veu que al Camp d’Esports del Lleida hi sobra gent. Hi deu haver massa públic i els aficionats que critiquen ja no hi caben. Resulta que s’ha d’estar d’acord amb tot i, si no, fora. Està muntat així: a callar i a aplaudir! Però a aplaudir la directiva, perquè defensar el dret dels jugadors a cobrar està penat. Els qui van fer-ho en paguen ara les conseqüències. Com a lleidatana, em sembla molt greu que es limiti l’accés, sense explicacions, a un camp que és municipal. Si hi ha hagut violència o amenaces o el que sigui que motivi l’expulsió d’aficionats, que es denunciï, amb noms i cognoms, que així funciona el sistema i llavors, si es demostra, aplaudirem tots. Si no, la institució competent hauria de preservar la llibertat d’expressió com a dret bàsic en una societat democràtica i deixar clar que no es pot utilitzar un recinte esportiu, propietat de tots, com un establiment privat que té reservat el dret d’admissió. I menys quan les grades estan cada dia més buides i més tristes per tot el que està passant. Com ha de finançar-se un club que expulsa els seus socis sense explicacions? Com pot tirar endavant una entitat basada en un espectacle, sense els espectadors que són, de fet, la seua raó de ser? Els socis, els aficionats, ja hi eren abans que la directiva actual i seria bo que hi fossin amb la següent. El Lleida –Esportiu o Unió Esportiva– és patrimoni de la ciutat i tots contribuïm a mantenir-lo. I és un patrimoni sensible perquè s’hi barregen sentiments. És admirable la constància i el compromís dels qui no abandonen l’equip tant si gela com si crema el sol. I aquí incloc els companys periodistes que, entre una cosa i una altra, aguanten l’inaguantable, amb pressions, retrets i obstacles per informar sobre segons què. El que cal és treballar perquè el Lleida tingui més seguidors, no per tancar-los la boca perquè, al final, se’n cansaran. La responsabilitat té dues cares: comporta prestigi però també crítiques. I tant una com l’altra s’han d’encaixar amb esportivitat. Sembla que això és una qüestió de pilotes però, malauradament, no de les que es fan rodar al terreny de joc, sinó de les que es posen sobre la taula als despatxos. Que rectifiquin aviat o no caldrà fer fora ningú perquè el camp serà buit.

tracking