Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRES VOLTES REBEL
  • ares escribà i cruells

El mort i qui el vetlla

30/11/2016 a las 05:47

La tendència que tenim a beatificar les persones quan moren és inversament proporcional a les lloances que els dediquem quan són vives. Sembla que quan un deixa de respirar, de sobte es torna bo, necessari i imprescindible. Darrerament, però, hem viscut dos casos peculiars pel que fa a les reaccions que ha generat el seu traspàs. Els parlo de Rita Barberá i Fidel Castro. Salvant les distàncies entre ells, que són abismals, un cop morts han recollit carícies tardanes i fortes bufetades a parts iguals. Tan excessives per bé com per mal. L’exalcaldessa de València, la reina del caloret, ha hagut de morir per recollir suports del que era el seu propi partit. De ser defenestrada, de negar-la, han passat a parlar de la pobra senyora i tot el que li ha tocat viure per acabar a la tomba. La investigada per corrupció i blanqueig, la senadora sense partit, es converteix, per un infart, en víctima de la societat. Ara resulta que la compadeixen per tota la pressió que ha hagut de suportar. Pressió externa diuen, clar. Els responsables, els mitjans –quina sorpresa–. Això sí, cap a dins no miren, que la culpa és molt lletja i ningú en vol ni una engruna. A milers de quilòmetres, dies després moria el “comandante”. Per les xarxes, li hem dit “hasta luego” per sobre de les nostres possibilitats. El senyor del xandall, símbol d’una ideologia, d’una revolució que apuntava ben alt, és reconegut un cop mort per això, pel simbolisme. Pel que havia de ser i no va ser, no ens enganyem. Perquè les llibertats i llibertinatges a Cuba només se’ls han acabat permetent els no cubans. Buscant que no hi hagués desigualtats es va deixar tothom igual d’oprimit. L’alt nivell d’ensenyament ha acabat en adoctrinament i el lideratge sense limitacions en repressió i exili. Ja em sembla bé que, en el record, ens vulguem guardar només les coses bones, però això no farà canviar la realitat. D’opinions n’hi ha d’haver de tots colors però, això sí, sempre amb un límit: el respecte. Si no pel mort, per qui el vetlla, però de veritat. Que tots tenim llums i ombres i, un cop a l’altre barri, no serem ni més sants ni més dimonis del que haguem estat mentre encara respiràvem aquest aire cada dia més intoxicat al qual, malgrat tot, ens aferrem amb dents i ungles.

Etiquetas

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre