No sou tots iguals

Capficades com estem en una lluita necessària, us posem a tots al mateix sac. I no, no és just perquè no sou tots iguals, com tampoc ho som nosaltres. De vegades, convertim la defensa de la dona en un atac contra l’home, en una batalla de sexes. Alcem un mur per blindar-nos, per repel·lir les escomeses i convertim les defenses en atacs indiscriminats. Ens equivoquem. Aquí sí que hem de discriminar. Hem de discriminar els violents i els qui menyspreen les dones fins al punt de considerar que, al ser seues, en poden fer el que vulguin. Però no podem deixar-vos a vosaltres, els homes, fora d’aquesta lluita perquè, afortunadament, molts també lluiteu. I us necessitem cridant fort “que no, que no sou com ells”. Cinc dones mortes en dos dies a mans dels seus maltractadors han dut el sempre discret campió olímpic Saül Craviotto a alçar la veu a les xarxes socials. “Sou uns merdes, uns covards”. S’ha reproduït milers de vegades i han estat desenes els missatges per agrair-li que posi de relleu el que hauria de ser una evidència. I no és qüestió de treure-li mèrit, perquè en té, però no és una excepció. L’excepció han de ser els altres, els que no mereixen ser considerats homes. Durant generacions se us ha educat per no plorar, per no expressar, per protegir i liderar les famílies. No cal, us traiem de sobre aquest pes. Us volem sensibles, de vegades febles. Us volem al costat, no davant. Us volem parella, pares, germans, amics o companys. Podeu abraçar-vos de veritat i fer-vos petons i seguireu sent homes. No cal que ens cediu el pas, ja ens fem lloc, però acompanyeu-nos. Que per defensar la igualtat, no hem de caure altre cop en la trampa de l’exclusió que ens ha dut on som. De masclisme n’hi ha de tots els gèneres i de violència també, no són patrimoni exclusiu d’un sexe. L’enemic no és l’home, el feminisme no va contra ell, sinó contra unes actituds intolerables. Això va de persones i no us hem de deixar fora ni podeu quedar-vos-en al marge perquè també us perjudica. A una setmana del dia de la dona, alguns trobareu injust que no se us dediqui un dia. No semblava necessari però, al pas que anem, potser sí que caldrà celebrar el dia dels homes, dels de veritat. Sou molts i, per sort, uns quants formeu part de la meua vida.