Amb tots els respectes

Titulo l’article amb una expressió ben habitual: “amb tots els respectes”. I això que sóc del parer que quan algú fa servir aquesta puntualització és, precisament, perquè no la complirà. Però vull que quedi clar que jo m’explicaré amb respecte tot i que penso que la persona a la qual em refereixo ha faltat al respecte no només a un col·lectiu, sinó a tota la societat i no una, sinó diverses vegades.

El bisbe de Solsona instrueix els seus feligresos, a la glossa dominical, sobre les causes de la “confusió en l’orientació sexual de molts nois adolescents”. Planteja que aquesta “confusió” ve donada perquè “la figura del pare estaria simbòlicament absent, desviada, difuminada”. Va més enllà encara dient que “el creixement serè i equilibrat” és molt difícil si la funció educadora no es fa des de “la identitat maternal femenina i paternal masculina”. Llegint això, em pregunto si el món ha parat de girar al Bisbat de Solsona, o no gira en la mateixa direcció que la resta de la societat.

Per començar, estaríem tots d’acord que, tot i que intencionadament no l’esmenti, el que ell considera una “confusió” es diu homosexualitat. Lamentablement, veig que no estem tots d’acord que l’homosexualitat no s’educa, és una condició humana, com l’heterosexualitat. Ni desviació, ni malaltia, ni confusió. I sabem també que d’homosexualitat n’hi ha de masculina i de femenina. Per tant, seguint la teoria del Bisbe de Solsona, que considera que l’absència del pare desorienta sexualment els nois, l’absència de la mare provoca el mateix en les noies? Són els nous models de família els que perjudiquen els joves o els judicis dels qui segueixen immòbils encara que l’entorn evolucioni?

Ja em sembla curiós que es donin lliçons de sexualitat i d’educació familiar des de dalt d’un altar, però el que em resulta inversemblant és que, des d’una posició influent, s’inculquin posicionaments que porten al rebuig i no a la concòrdia que hauria de perseguir la institució. L’Església, amb valoracions com aquestes, és cada cop més lluny del món. No és estrany llavors, que el món s’allunyi de l’Església. Senyor Novell, al meu criteri, el que està confós és vostè i no els nois i noies adolescents. I ho dic amb tots els respectes, sobretot, per a ells i elles.