...i no volem cridar!

“Som gent de pau i no volem cridar! Som gent de pau i no volem cridar!” Començàvem fluixet i acabàvem, efectivament, cridant. No teníem un moment establert, improvisàvem i ens servia per esbravar-nos. Enrabiada pels fets dels últims dies, m’ha vingut al cap aquesta mena de mantra que ens feia riure una excursió sí i una altra també. Perquè, ara més que mai, els catalans demostrem això, que som gent de pau. Tant, que me’n faig creus. Cridem, sí, però cridem eslògans nostrats i enginyosos que demostren el nostre caràcter. Lluitem així i amb cançons i aplaudiments i clavells i alguna llàgrima. Estem rebent per totes bandes i encaixem una vegada i una altra, tossuts. Però potser ja n’hi ha prou! Pretenen frenar a cops de porra indiscriminats un gran delicte multitudinari: votar. Som gent de pau… Adverteixen el nostre president que potser acabarà com un altre, afusellat, també nostre… i no volem cridar! Ens envolten d’agents armats per impedir que es compleixi el mandat del poble i oferim diàleg. Som gent de pau… Amenacen de presó i, finalment, retiren el passaport a la persona que va conduir els nostres Mossos a una brillant actuació contra el terrorisme que, no fa tant, va atacar tràgicament Barcelona i Cambrils… i no volem cridar! Empresonen dos dels líders d’entitats cíviques que han omplert els carrers de ciutadans il·lusionats sense ni un sol incident. Som gent de pau… Ho veiem nosaltres i ho veu el món, que potser seria hora que actués de debò davant el que els mitjans internacionals ja fa un temps que denuncien. Incrèduls, hem tornat a ser un país amb presos polítics. En ple segle XXI! I és així perquè no ens entenen, no ho entenen! Encara no han vist que abans que els

Jordis

hi havia altres persones i, darrere d’ells, n’hi ha més i més i més. No hi ha prou presons per tancar-nos a tots i a totes ni prou reixes per retenir-nos on ja no hem de ser, on ja no estem. Diuen que ens volen però ens volen callats, ferits, adolorits, reprimits i tancats. Nosaltres parlem, ens recuperem, ens alliberem i sortim armats amb pancartes, paelles i cassoles. Cridem per demanar serenor, cridem per apel·lar al nostre seny, cridem per reclamar llibertat i respecte. Cridem però no volem cridar perquè, malgrat tot, som gent de pau.