Màsters de l'Univers

Vagi per endavant que no tinc cap màster. Quedaria millor dir que sí però com que s’agafa abans un mentider que un coix i vostès i jo, d’alguna manera, ja tenim confiança, prefereixo no enganyar. Tampoc sabria fer-ho perquè patiria. Només de pensar en la possibilitat que m’enganxessin, em posaria vermella. I jo no sóc ningú, vull dir que no ocupo un càrrec públic ni tinc responsabilitats de les quals depengui la vida de milers de ciutadans. Per això, no m’entra al cap que la presidenta de la comunitat de Madrid i el seu partit defensin l’indefensable intentant que combreguem amb rodes de molí. Que no som tan estúpids! O sí...perquè hi ha qui els seguirà votant, malgrat tot. Malgrat, fins i tot, l’entrada en escena del vicesecretari de Comunicació del PP i, diuen, possible relleu de Cifuentes quan a la mentida se li escurcin encara més les potes. Aquest senyor assegura que ha fet, com presumptament l’encara presidenta, el màster de Dret Autonòmic i Local de la Universitat Rei Joan Carles. Ara bé, curiosament, no recorda si va assistir a classe ni si va fer els exàmens. A veure, que potser val la pena apuntar-s’hi si hi ha tan poca exigència. Això sí, previ pagament d’un bon grapat d’euros perquè, malauradament, la formació és, actualment, un privilegi reservat als qui tenen diners i, pel que veig, també poder. Potser si realment fos un dret universal, ens estalviaríem aquests falsos títols que alguns treuen a passejar per apoderar-se de places que, per mèrits, segurament no mereixerien. Ens calen cervells que funcionin, no papers mullats de gent que no té voluntat d’aprendre ni d’ensenyar i només pretén col·locar-se en una bona plaça. Amb tanta mentida, els màsters de la Universitat Rei Joan Carles tindran el mateix prestigi que els Màsters de l’Univers. Almenys però, He-Man i Skeletor van entretenir infants com el meu germà, que havia de ser sempre el bo i m’encolomava el paper de dolenta... sacrificis, mai prou valorats, de germana gran. Tan falsos com aquelles batalles que fingíem durant hores i que ara em fan somriure, semblen els màsters de Cifuentes i Casado. I, vist el que hem vist, tan poc útils com els mil euros al mes invertits perquè parli anglès segons quin president que no té cap interès a comunicar-se.