Les 'friquis'

Els diuen friquis perquè saben què volen i ho persegueixen. Perquè tenen interès i passió pel que fan. I perquè són minoria, dones en un sector ple a vessar d’homes. La feina em permet conèixer gent interessant i un debat sobre la poca presència femenina al món de la ciència i la tecnologia ha estat un dels últims reptes. Les noies són, com a molt i depenent dels centres, només entre un 13 i un 15 per cent dels inscrits als estudis d’aquests àmbits amb les repercussions que això implica sobre mercat laboral. Em nego a pensar que hi ha professions d’homes i professions de dones. La qüestió és que tots, independentment del gènere, aportem des de la nostra pròpia singularitat. En el cas de la ciència i la tecnologia, la immensa majoria de noies decideixen no entrar. I això no només comporta, per exemple, que hi hagi productes tecnològics no inclusius perquè els falta un punt de vista femení, sinó que també provoca que en algunes tasques concretes, l’oferta de persones preparades no arribi a cobrir la demanda de les empreses. És normal si tenim en compte que les dones som la meitat del món i, per tant, imprescindibles. Tenim, ja que parlem de ciències, una equació amb una x per resoldre, la de les causes d’aquesta absència. Havent sentit les expertes, només puc dir-los que la tradició patriarcal encara se’ns menja a nivell familiar i educatiu. Creiem i ens inculquen que l’electromecànica no està feta per a nosaltres, encara que estudiar-la ens asseguri una feina remunerada. Una professora amb més de 20 anys de carrera a l’FP d’electrònica, només ha tingut dues alumnes, dues! Està vist que encara que ens agradin la robòtica o el desenvolupament tecnològic, ens rendim a les voluntats de la majoria i evitem ser l’única noia de la classe i ens deixem portar per la massa. Per això hi ha aplicacions que donen per fet que la menstruació dura, de mitjana, dues setmanes o aparells per controlar l’exercici que no permeten programar un embaràs i el confonen amb un sobrepès. Les Women Techmakers (dones que fan tecnologia) denuncien que el “calladeta estàs més guapa” fa molt mal en les generacions del present i del futur. No volem estar guapes amb un preu tan car com el silenci. Necessitem més friquis, motivem-les, visibilitzem-les!