Diuen, diuen, diuen

Diuen que

l’estimava però l’ha assassinada. Diuen que sospitaven però no van actuar. Diuen que tenia un ull de vellut però no li van preguntar què passava. Diuen que la controlava però va perdre el control. Diuen que no s’hi podia acostar però li va sentir l’alè. Diuen que es veia a venir però no ho van aturar. Diuen que no tinguem por però ens maten. Diuen, diuen, diuen. Diuen que ella volia però l’han violada. Diuen que no es va queixar però encara crida. Diuen que va somriure però no va consentir. Diuen que es va sentir un no però ningú va escoltar. Diuen que fa vida normal però té estrips interns. Diuen que no la jutgen però comenten que la faldilla era curta. Diuen que ens respecten però ens agredeixen. Diuen, diuen, diuen. Diuen que estem preparades però ens tenen fora dels despatxos. Diuen que ens fan un lloc però ha de ser en un racó. Diuen que somrient estem més guapes però som professionals. Diuen que no ens enfadem però suportem acudits sense gràcia. Diuen que podem amb tot però ens posen el peu al cap. Diuen que el límit és el cel però el sostre són ells. Diuen que lluitem però ens discriminen. Diuen, diuen, diuen. Diuen que hem de ser mares però acomiaden embarassades. Diuen que no saben què farien sense nosaltres però no cal que opinem. Diuen que xerrem massa però callades no se’ns sent. Diuen que ens ajuden però les tasques són de tots. Diuen que ens necessiten però els molesta que ens queixem. Diuen que som valentes però només volem ser dones. Diuen que no és masclisme però sempre som nosaltres les que anem per darrere. Diuen que tenim les mateixes oportunitats però hem de saltar tants obstacles que arribem esgotades a la meta. Diuen que no volien però ens assassinen, ens violen, ens agredeixen i discriminen. Diuen, diuen, diuen que són homes però no és cert. Aquests no són homes. Els homes són els qui ens acompanyen, els que lluiten amb nosaltres, els que ens tracten com a iguals, els que aprenen que ho som, els que s’esforcen a trencar tòpics, els que ens estimen sense fer mal, els que ens volen fortes, segures i preparades per menjar-nos el món. Dels que diuen, diuen, diuen, ni un més. De nosaltres, ni una menys.