Espavil!

Qui em coneix sap que sóc una optimista incorregible. Estava segura que ja hi hauria vacuna pel coronavirus –impossible en pocs mesos, ho sé–, creia que Catalunya seria independent perquè algú tindria un as a la màniga i confio en la bondat dels canvis i en les promeses, les electorals i tot. No tinc remei, ja ho veuen, zero de tres. No em guanyaria la vida com a profeta. Tot i la inexperiència al capdavant d’una institució, em va il·lusionar el lema de qui ara governa la Paeria: “Això no va només de canviar els jugadors, va de canviar les regles del joc.” Però ha passat un any i aquest tripartit encara demana temps i respon escudant-se en les accions d’altres. Estem com sempre. O pitjor, perquè sembla que tot el que passa submergeix els nostres dirigents en un desconcert que els porta a obviar el que no volen o no poden respondre allargant dubtes i incerteses. Potser seria més útil un “no ho sabem” humil amb el compromís de treballar per trobar resposta. Però no. Vaguetats, filosofia i, el que és pitjor, silencis abans i després de decisions traumàtiques. Les entitats socials i culturals de Lleida –Castellers, Moros i Cristians o Fecoll, per posar exemples– es van trobar, sense negociacions prèvies, amb una retallada que desballestava tots els programes. Amb la premsa local, tres quarts del mateix, afegint-hi menyspreu i poca o cap col·laboració. De cop i volta, uns quants carrers de Lleida es transformen els caps de setmana en zones de vianants. Alguna consulta als veïns? No pas. Perilla la Mostra de Cinema Llatinoamericà? Ni confirmen ni desmenteixen. Política de fets consumats. Però el més greu, el més indignant, el que no té nom, és que, tot i l’experiència de l’any passat, no s’hagi actuat fins ara per acollir els temporers sense feina ni sostre. S’ha tolerat, xiulant i mirant a una altra banda, no només que dormissin al carrer en plena pandèmia, sinó que se’ls negués l’allotjament en establiments de la ciutat encara i que n’assumís els costos el jugador del Mònaco Keita Baldé. Entremig, dimissió de la regidora del ram sense que l’equip de govern es dignés a respondre a les preguntes dels mitjans. De moment, no m’agraden les noves regles. No les entenc. Potser si algú les expliqués... però no passarà, oi? Espavil!