SEGRE

Creado:

Actualizado:

“Quan ha passat i per què?” L’òptica em mirava i reia amb el meu desconcert: “És vista cansada. Coses de l’edat!”. Com? De quina edat? És normal que d’avui per demà hagi deixat de distingir la lletra petita? Fa quatre dies que reia quan el pare es va començar a posar ulleres per llegir el que la mare –miop– havia de veure aixecant les seues. La situació ens divertia i no fa tant... o això semblava. Resulta que ja està, ja he entrat en l’era de les ulleres de prop. No hi ha marxa enrere. Ho hauria pogut veure a venir –de lluny– perquè el setge s’estrenyia al meu voltant, cosa que em fa sentir acompanyada. Però, què volen que els digui una que encara vol creure la teoria de Punset que defensava que la seua mort no estava demostrada? Ara sí que ho està. La seua. Sóc conscient que els anys passen però és increïble la velocitat de creuer que estan agafant. La vida es compta per dies. S’acumulen i són mesos. Però, de cop i volta, el ritme s’accelera, els mesos són anys i, en un tres i no res, es compten per dècades! No es preocupin que no m’he grillat. Són només reflexions que m’assalten perquè em faig creus de l’aniversari que celebrem: vint anys casats, vint! Com pot ser? Quina broma és aquesta? Però si tenim moltes aventures pendents! Ens divertim plegats i ens estimem més que ens suportem tot i que, de vegades, ens treiem de polleguera. A voltes, encara dubtem de si una cosa agrada a l’altre i mai vam plantejar-nos que això durés per sempre. De fet, odio les rutines que ell necessita. També és veritat que he començat a posar ordre i ell a desendreçar. Hem après i aprenem l’un de l’altre, junts som infinitament millors que per separat. Dic jo que deu ser un bon senyal que sembli que fa poc que vam encetar la història, no? Som amics quan cal, companys silenciosos quan és necessari i parella sempre. Com i per què? Doncs sense plantejar-nos més que l’ara i l’avui i mirant el demà com una oportunitat d’evolucionar, amb el compromís de canviar tot el que sabem, en el fons, que mai canviarem. Però sempre amb un repte o una il·lusió, amb un sopar per compartir, amb una promesa per complir o més d’una. Mai prou bé per avançar cap a millor. De cop, vint anys i mirant-nos amb ulleres de prop! Ens fem grans, company, amic, amor.

tracking