Como una ola

Podem fer veure que no existeix per sentir-nos més intel·lectuals –o esnobs– però és absurd negar la realitat: la sèrie documental de Rocío Carrasco és un dels fenòmens de l’any. Gairebé 4 milions d’espanyols en van seguir l’estrena rebentant els mesuradors d’audiències. Per molt que s’entesti la premsa del cor a mantenir el diminutiu, Rociíto passa de la quarantena i el seu testimoni no es pot menystenir. És indubtable que calen veus que parlin obertament de problemes comuns, de xacres ocultes i silenciades que no entenen de classes ni condicions. Aquest és el valor de la confessió sobre maltractaments de la filla de la más grande. Ha trigat anys, sí. Però sabem que la víctima pot necessitar temps abans de verbalitzar una experiència traumàtica. Previ pagament, d’acord. Però més s’ha lucrat l’ex guàrdia civil pel fet de ser el pare dels seus fills. A partir d’aquí, ens agradaran més o menys el to o les formes, discutirem l’oportunitat o el paper del mitjà però de cap manera tenim dret de condemnar algú que explica la seua veritat quan i com creu oportú sabent del cert que serà carn de canó. Demostrat està que hi ha molta gent disposada a escoltar-la i a creure-la. I, fins i tot, a prendre-la com a exemple. Ara bé, a les dones que no denuncien maltractaments per por al judici públic, les ajudarà sentir determinades crítiques i comentaris? La ministra d’Igualtat s’ha pronunciat a Sálvame donant suport a la noia i tampoc ha semblat bé tot i que reclamem a la política que s’acosti a la ciutadania. Quin mal hi ha a fer-ho des d’un programa que veuen milers de persones? Ja em diran quina campanya aconsegueix el ressò que ha tingut i tindrà el testimoni de la pubilla de Rocío Jurado. Cal analitzar també el comportament de la productora i de la cadena. L’entrevista es va gravar fa mesos i s’espera a l’emissió per prescindir dels serveis d’Antonio David Flores. El cop d’efecte per sobre de l’ètica, que no ens enganyin.El tema és espinós, sí, però quedem-nos amb l’essència i llencem, si ho prefereixen, l’embolcall. Deixem estar la hipocresia perquè les dades d’audiència demostren que té més espectadors la mal anomenada teleporqueria que els documentals d’animals. Per molt que ens esforcem a dissimular, se’ns veu el llautó..