SEGRE
Jacme d’Agramont i la pesta

Jacme d’Agramont i la pesta

Creado:

Actualizado:

Les escenes de films que reflecteixen la Mort Negra, especialment les d’El setè segell, de Bergman, ens palesen l’horror, la indefensió, les supersticions i rituals que acompanyaven el refús de la pestilència en un temps d’inexistents mesures higièniques pertinents i sense capacitat reactiva. Jacme d’Agramont (no Agramunt) era un catedràtic de Medicina a Lleida, a la Universitat, al segle XIV. Sabent que la pesta, encara no present a Catalunya, podria arribar-hi, va escriure un text de caràcter preventiu dedicat als paers de Lleida, en el qual explica, atenent la ciència del seu temps, quines mesures podrien aplicar-se per prevenir el mal abans que aparegués. L’originalitat de l’obra la fa singular, no té parió, i malgrat la seva brevetat, car no es tracta d’un extens manual, sinó d’uns capítols descriptius i uns altres de preceptius, esdevé no sols una peça valuosa en el context científic del moment, sinó amena literàriament i d’un gran interès lingüístic, començant pel fet que és la primera obra d’aquest tiratge escrita en una llengua romànica, no en llatí, com era usual aleshores. L’original manuscrit, o primera còpia, està dipositat a la rectoria de Verdú, en donà primera notícia l’historiador i arxiver Enric Arderiu i el va transcriure. Més endavant fou estudiat per lingüistes estrangers, traduït a l’anglès i a l’espanyol, reeditat, mentre aquí faltava encara una revisió moderna, amb estudi lingüístic del text i correcció d’errors a conseqüència de defectuoses lectures. Aquesta tasca de l’estudi definitiu del manuscrit l’emprengué Joan Veny, quan era professor a l’Institut Masculí de Lleida, el Màrius Torres d’avui. En va fer una edició, patrocinada per la Diputació de Tarragona el 1971, i una altra edició el 1998, auspiciada per la UdL, amb glossari de mots i anàlisi lingüística, posant en relleu les formes occidentals del text. Darrerament, el 2015, el professor Veny reedita el text medieval i signa un nou i complet estudi lingüístic, minuciós i docte, dins la col·lecció “Scripta” patrocinada per la UB, el Ministeri d’Economia, la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona i PAM. Qui llegeixi català medieval, comprendrà millor la importància del text tot gaudint de les anàlisis de Veny. Francesc Cremades, doctor en Medicina i professor a Alacant, hi escriu la documentada introducció. El mateix doctor Cremades, de la seva banda, i sota el patronat del Museu Comarcal de Tàrrega, emprèn aquest any 2016 la versió del text del metge lleidatà en català actual, per tal que a tota llei de lectors els sigui accessible. Però fa més: abans de donar el text d’Agramont, ens refereix la història del tractat, fixa la persona de Jacme d’Agramont, analitza l’obra en el context, fa un inventari de les pestilències i exposa el panorama de les ciències a les universitats medievals. Així doncs, Jacme d’Agramont, el benemèrit, torna a estar d’actualitat.

Jacme d’Agramont i la pesta

Jacme d’Agramont i la pesta

tracking