SEGRE

TRIBUNA

El borgenc Alfons Iglesias, pintor de la llum

Documentalista Espai Macià

El borgenc Alfons Iglesias, pintor de la llum

El borgenc Alfons Iglesias, pintor de la llumSEGRE

Creado:

Actualizado:

Alfons Iglesias i Domènech va néixer a les Borges Blanques, l’any 1894, artista nat amb clara sensibilitat artística, de petit demostrà qualitats en l’art del dibuix i la pintura, als dotze anys es matriculà a l’Escola de Belles Arts de la Llotja de Barcelona, l’any 1910 seguirà els estudis a l’Ateneu Obrer, allà establirà una fecunda i perdurable amistat amb els pintors Camps Ribera i Vidal Galícia, durant un temps freqüentarà l’estudi del pintor Isidre Nonell, junt amb en Camps Ribera, i seran uns dels primers pintors que valoraran la qualitat artística en l’obra d’en Nonell.

El pintor de les gitanes, en Nonell, causarà al llarg dels anys una forta influència en la seva obra. Més endavant, es va matricular a l’escola lliure de pintura i dibuix Art, on tingué com a companys Josep Gausachs, Bosch i Roger, Joan Serra… simultàniament assistirà a les classes que impartia Francesc de A.Galí, entre els companys coneixerà Joan Miró. Fa una curta estada a París, on establirà contacte amb escoles i pintors; en el París bohemi, hi coneixerà Picasso. Torna a Catalunya, ja casat s’estableix a Barcelona, són els anys 1919-1920. En aquesta ciutat, serà un dels fundadors i integrants del grup Nou Ambient, un moviment que es presentà a les Galeries Dalmau l’any 1919, on exposarà anualment fins al 1923. Fou aquesta associació qui promogué l’exposició d’Isidre Nonell l’any 1922, a les Galeries Dalmau. En Nonell havia restat oblidat després de la seva mort.

L’any 1920, l’Iglesias exposa a les Galeries Laietanes, amb motiu del Saló de Tardor organitzat per l’Associació d’Amics de les Arts, l’escriptor, filòsof i crític d’art en Francesc Pujols, diu: “… seguint el catàleg que ens acompanya, parlarem del grup Nou Ambient, format per joves de la primera volada, que vénen al món per buscar i trobar l’essència vital de l’art… en Camps Ribera hi ha exposat dos paisatges molt forts i concrets que es fan mirar, l’Iglesias un estudi concís i valent que no ens desagrada…” L’any 1921, exposa a les Galeries Dalmau, en la tercera exposició del Saló Nou Ambient, la crítica de l’època diu “…l’Iglesias és un artista sòlid, que dibuixa i pinta fermament i conscientment, d’entre les obres exposades ara darrerament, el Paisatge amb sol i Dia gris són finíssims de color i molt forts, plens de simpatia i executats amb deseiximent i sobretot com tota l’obra d’aquest artista amb gran sinceritat… Alfons Iglesias pot col·locar-se ben bé entre els nostres millors artistes, i això que encara n’esperem molt”, la crítica és signada per Lluís d’Ara, pseudònim d’Antoni Roca i Maristany.

Fins a l’any 1936 va exposar en diversos certàmens, entre els quals Barcelona vista pels seus artistes, celebrada l’any 1929, en el qual va obtenir Diploma d’Honor, al seu costat hi exposaren pintors com Mir, Canals i Sunyer.

Quan va esclatar la guerra, es traslladà a les Borges Blanques, allunyat de la ciutat, seguí pintant silenciosament en la dolça calma i seca terra de les Garrigues, i va perdre ja tot el contacte amb Barcelona i el seu ambient cultural i galeries d’art. La seva pintura ens parla d’una forta influència impressionista connectada amb el noucentisme, amb una paleta de colors contundent, una pinzellada fresca, lliure i gens forçada.

Alfons Iglesias va morir a les Borges Blanques, l’any 1975, als 80 anys, amb una vida plena d’intensa activitat artística, la seva obra es troba en col·leccions particulars de les Borges Blanques, la resta de Catalunya, fons Museu Morera i família directa.

tracking