SEGRE
Aviat farà un any

Aviat farà un anySEGRE

Creado:

Actualizado:

Aviat farà un any que es van endur les obres del Museu cap a Sixena, ho varen fer amb nocturnitat, preses i amb un desplegament policial de magnitud i metodologia més propera a batudes delictives que al trasllat d’unes obres d’art del Museu de Lleida que al llarg dels anys havien estat restaurades, custodiades, exhibides i cuidades en ell.

La perspectiva que dona el pas del temps anirà engrandint el despropòsit en el fons i en la forma de l’actuació en el trasllat, ben segur ens apareixerà cada vegada més desencertada, desproporcionada i totalment immerescuda vers les institucions i persones que en el passat, quan ningú les reclamava, es van esforçar a rehabilitar-les, cuidar-les i dotar-les d’un marc museístic de gran dignitat. Sense atrevir-nos a afirmar que la parcialitat va ser present en les resolucions judicials dictades per la jutgessa i jutge que van determinar aquesta acció, no podem evitar pensar en la influència d’un entorn local i ambiental favorable a aquella sentència al qual després es va afegir un entorn polític propici i imprescindible a la execució de la sentència i a la forma com es va practicar el trasllat.

L’ajuntament de Sixena, un dels membres capdavanters en la creació de l’ambient, ha volgut impedir que es mostrin les fotografies d’aquells fets, s’entén; però aquella vergonyosa realitat que vàrem viure i patir no s’amagarà, ans al contrari, com ja hem dit, ben segur que el temps engrandirà el despropòsit d’aquella acció, i tant de bo serveixi no tant per inflamar els nostres ànims com per portar a la reflexió la gent de bona fe i a concloure que mai s’hauria d’haver produït aquell trasllat. No té sentit l’acarnissament amb el Museu de Lleida, que integra unes col·leccions amb una procedència neta, molt diferent de moltes col·leccions de reputats museus ben poc qüestionades.

Quina pressa hi havia en el trasllat d’unes peces, algunes força delicades, quan encara hi ha recorregut judicial que pot avui invalidar la sentència i generar un nou trasllat de retorn cap al Museu de Lleida. Es poden entendre i respectar posicions divergents a les nostres per part de gent de la Franja que mantingui una estimació vers obres procedents d’aquest territori, probablement se n’hauria de parlar i arribar a acords, però malauradament l’argument força determinant en aquest assumpte és més proper de criteris i interessos polítics territorials que artístics o d’estimació patrimonial. Mentrestant, recordem als veïns de Barbastre, Monsó o altres indrets que durant anys les podien contemplar al Museu de Lleida, només fent 10 o 15 quilòmetres més dels que ara faran si van a Sixena, amb els avantatges de poder gaudir-les en un ampli horari no restrictiu com el de Sixena; que hi eren envoltades d’altres obres que les contextualitzaven, enriquien i les feien més rellevants, algunes fins i tot que són del mateix monestir. Dubto que qualsevol persona que hagués vist, per exemple, les caixes sepulcrals al Museu de Lleida pugui considerar que avui a Sixena estan millor. Les obres al Museu de Lleida estan millor.

Com que altres reclamacions procedents d’Osca d’índole similar continuen, volem acabar adreçant-nos al bisbe de Barbastre amb el prec que, en comptes de pledejar contra el Museu i el Bisbat de Lleida, esmerci esforços per tal de cercar camins de pau més propers a la solució que al conflicte.

tracking