x
Catalán Castellano
Regístrate | Iniciar sesión Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

TRIBUNA
  • RAMON CÒNSOLA I JOAN EROLES

Alcaldes, Diputat i Assessor àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Diputació

Organitzats per aconseguir l'impossible

Actualizada 07/03/2020 a las 10:35
Organitzats per aconseguir l’impossible

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Organitzats per aconseguir l'impossible

SEGRE
Organitzats per aconseguir l’impossible

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Organitzats per aconseguir l'impossible

SEGRE
alt

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Organitzats per aconseguir l'impossible

Quin aire respiraran les nostres filles, netes i besnetes? Quines temperatures d’hivern i estiu tindran en el futur si decideixen continuar vivint en aquestes comarques? El clima del futur permetrà a la pagesia viure de la seva feina? Quins paisatges no arrasats pels incendis els llegarem? S’hauran fos els casquets polars del planeta? Quines conseqüències tindrà això per a la vida? Els rius, mars i oceans on es podran banyar tindran més plàstics que vida? Quantes migrants climàtiques rebrem en el futur a les nostres comarques?

Quan la política és, més que mai i arreu, fruit d’una cultura tribal de dues visions oposades, la sensibilitat davant la crisi climàtica és avui un dels eixos socials que gaudeix d’un consens més ampli i transversal. Agafant l’eslògan d’una campanya d’Òmnium: No hi ha lluita més compartida que el futur de la vida al planeta. A Torrefarrera un mural urbà s’ha convertit en icònic:

Les protagonistes són la Greta Thunberg (17) i la Jane Goodall (85). Dues dones de generacions allunyades que caminen de la mà en la seva lluita compartida intergeneracional. També en l’eix ideològic: des de l’esquerra, passant pel centre i fins als espais conservadors a qui no li amoïna l’estat del planeta que deixarem a les futures generacions? Passant també per la mirada geogràfica i geopolítica, la Xina, les Amèriques, la Unió Europea, Rússia, Àfrica, el Pròxim Orient i Oceania es veuen fràgils i exposades davant la crisi climàtica. La causa climàtica és la que genera més consens social transversal i arreu. Als Estats Units per exemple, malgrat que l’administració Trump ha abandonat l’Acord de París, ciutats, estats federats i grans empreses nord-americanes han ignorat el seu president i han agafat el lideratge social, institucional i econòmic i s’han posat a fer allò que el seu propi govern no vol.

La nova legislatura i Govern de la Diputació de Lleida (2019-2023) vol coliderar amb els ajuntaments la resposta que ens demana la generació Greta contra la crisi climàtica i situar les comarques de Lleida, el Pirineu i l’Aran com la referència de sostenibilitat del sud de la UE. És per això que l’àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat que hem creat aquesta nova legislatura té 4 grans pilars que senyalen l’horitzó del nou mandat:

Energia. És el gran interrogant de la crisi climàtica. Estem esgotant els recursos naturals del planeta en la producció d’energia contaminant. El nostre objectiu passa per aconseguir que cada municipi s’abasteixi de manera autosuficient de l’energia verda que ells mateixos generin. L’energia solar, els aerogeneradors de darrera generació o l’aprofitament de la biomassa són eines essencials. També serà prioritat absoluta construir una nova cultura de consum energètic responsable i sostenible que permeti que els petits gestos quotidians de consum familiar assentin les bases del canvi cultural que necessitem.

Lluita contra els incendis. Els boscos són la barrera contra el canvi climàtic. Són el nostre escut de protecció i n’hem de tenir cura. Més encara en un escenari de pluges cada cop més escasses i més irregulars, amb temperatures extremes cada cop més normalitzades. Repensar una nova gestió de boscos és clau. La neteja de boscos amb l’ajut dels ramats de pastura, l’aprofitament de la fusta i els seus usos per a la construcció sostenible, els replantaments extensius de boscos, la neteja de lleres dels rius i el suport a les ADF són els àmbits en què volem que els ajuntaments siguin protagonistes.

Pagesia. El despoblament comporta l’abandonament progressiu del territori i la pèrdua de vegetació i la desertització. Un territori abandonat és l’escenari ideal per a la devastació d’incendis com el de l’estiu passat a la Ribera d’Ebre o els d’Austràlia. La principal causa del despoblament i de la Catalunya que lentament està desapareixent és la manca d’oportunitats laborals i la impossibilitat de guanyar-se la vida dignament. Per protegir un territori cal protegir, en primer lloc, la gent que hi viu i el seu estil de vida. La pagesia és els millor curador i cuidador del paisatge. En els incendis, el foc no avança allà on hi ha els camps vius.

Protegir els nostres pagesos i ramaders és l’eina òptima per lluitar contra la crisi climàtica i el despoblament. Ajudant les nostres famílies productores agrícoles i ramaderes comprant la seva producció, també estem ajudant a combatre la crisi climàtica: estalviem les emissions de CO2 que suposa transportar productes de l’altra banda del món a les nostres neveres. A més, estudis científics demostren que als camps agrícoles absorbeixen més CO en comparació a la vegetació natural.

Turisme de natura i compromès. Tenim uns escenaris naturals d’una bellesa extraordinària comparable als millors espais de Nova Zelanda. El Pirineu i les nostres comarques són seu dels millors Parcs Naturals del país: belleses paisatgístiques úniques, plenes de vida i amb gran potencial per poder assentar un turisme compromès amb la sostenibilitat i el benestar animal. La divulgació i capacitat de conscienciació per a les generacions presents i futures és un intangible que hem de saber aprofitar. Si hi ha un territori que està exposat amb més fragilitat a la crisi climàtica són les nostres comarques.

Aquestes són algunes de les idees que la Diputació de Lleida va presentar a la Primera Cimera Catalana d’Acció Climàtica. Podeu recuperar el discurs que hi va fer el Vicepresident Primer, Jordi Latorre, un dels més aplaudits i comentats de tota la sessió.

Les grans transformacions econòmiques de la història han tingut un nexe comú: un mitjà de comunicació, una font d’energia i un mitjà de transport que condicionen el model de societat i la seva percepció del temps i l’espai. La Primera Revolució Industrial es va forjar al voltant de la impremta i el telègraf, el carbó i la xarxa ferroviària. La Segona va emergir a partir del telèfon, la ràdio i la televisió, l’electricitat centralitzada i el petroli. La Tercera, que ja ha començat, està basada en internet, l’electricitat verda i una mobilitat amb zero emissions.

Podem generar una indústria neta avançada que generi riquesa, inversions mediambientalment responsables, llocs de treball d’alt valor afegit i repoblament en la lluita contra la crisi climàtica. La Diputació de Lleida té l’ambició i el compromís per fer dels nostres municipis i comarques una referència internacional per guanyar la lluita contra la crisi climàtica. És a les nostres mans aconseguir –allò que ara sembla– l’impossible.

Etiquetas
Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre