Coronavirus i incapacitat laboral (1)

L’OMS (Organització Mundial de la Salut), a part de criticar la inacció de molts països davant de l’avanç del coronavirus, ha fet una crida als governs, a reforçar les mesures per contenir la transmissió de la malaltia i, al mateix temps, ja ha reconegut oficialment que el Covid-19 ha assolit el nivell d’epidèmia a escala global i, en conseqüència, ha declarat la pandèmia. Igualment, el Govern central declara l’estat d’alarma, segons l’art. 11 de la Constitució espanyola. Que no significa una suspensió de drets, sinó una limitació d’aquests en un temps prudencial (és la segona vegada que es declara en democràcia; la primera va ser en el conflicte dels controladors aeris).

El coronavirus està tenint greus conseqüències econòmiques, esportives, de turisme, transports, etc., però en aquest article ens centrarem en els efectes que la malaltia pot tenir en el món laboral i, concretament, en les incapacitats laborals. Però, el primer que ens hem de preguntar és què s’entén per aïllament? Quan a un treballador se l’aïlla és perquè té un elevat risc d’haver contret el virus després d’estar en contacte amb infectats o perquè mostra símptomes respiratoris o febre alta després d’haver estat en un lloc on hi havia la infecció. Aquestes persones en aïllament no estan afectades per accident o malaltia, però sí que han d’estar vigilats per prescripció. Quant pot durar un aïllament davant del coronavirus? Normalment són 15 dies, però se sobrepassa habitualment aquesta durada en la immensa majoria dels casos.

Quines conseqüències laborals patiran els treballadors, als quals les autoritats obliguen a estar en aïllament o en quarantena preventiva?

Al respecte, i en un primer moment, la Direcció General d’Ordenació de la Seguretat Social va dictar una resolució 2/2020, en què assenyalava que els treballadors en aïllament preventiu pel coronavirus es consideraran en situació d’incapacitat temporal (baixa laboral) per malaltia comuna, sempre que compleixen la resta de requisits i conforme al règim de la Seguretat Social. La prestació econòmica que podran rebre els treballadors en aquesta situació seria un subsidi diari calculat en funció de la base reguladora i l’origen de l’incapacitat, que en el cas de malaltia comuna consisteix en el 60% de la base reguladora a abonar entre el 4 i el 20 dia, i el 75 % a partir del 21.

Però, la llei 6/2020, de 10 de març, canvia de criteri, evidentment amb un objectiu d’afavorir els treballadors, i estableix que les persones aïllades preventivament o ja contagiades pel coronavirus tindran la consideració d’incapacitat temporal assimilada a una baixa laboral per accident de treball. Aquesta mesura per als empleats per compte d’altri suposa una millora de la prestació, que passen a percebre des de l’endemà de la baixa laboral el 75% de la base reguladora, i opden arribar així al 100% en el cas que s’hagi pactat una millora voluntària per accident de treball, en el conveni col·lectiu que sigui aplicable. Als treballadors per compte propi, donat que la cobertura per contingència professional té un caràcter voluntari, la percepció de la prestació quedaria subjecta a la formalització d’una cobertura amb alguna mútua o amb l’entitat gestora.

Vull finalitzar aquest article subratllant que aquesta malaltia ens implica a tots, als professionals sanitaris, als quals els dono el meu reconeixement, agraïment i gratitud, per la gran tasca que estan desenvolupant i la seva valentia, sacrifici i coratge a l’estar en primera línia de la “guerra contra el virus”; també a les autoritats sanitàries: els demanem que prenguin mesures, encara que siguin impopulars; que sàpiguen gestionar aquesta tempesta amb coordinació, agilitat i sense improvisacions i sobretot que facin una comunicació contínua, clara, directa i transparent; però implica també als ciutadans i aprofito per fer una crida, dirigida a tots, a complir les recomanacions sanitàries i per damunt de tot, a la gent gran, que és la més vulnerable, i a la gent jove, que és la potencial transmissora. Ara més que mai hem de fer pinya, hem de demostrar la nostra responsabilitat, solidaritat i col·laboració. Junts ens en sortirem bé d’això. Els ciutadans ens hem de mentalitzar que durant diverses setmanes haurem de canviar el nostre sistema rutinari de vida i, a més a més, de patir una gran preocupació, per no contagiar-nos, però haurem d’afrontar aquesta situació amb ànim positiu i no caure en la histèria ni en la psicosi col·lectiva. Frenar el coronavirus és una responsabilitat de tots, però també s’ha d’afegir que aquesta malaltia té una altra variable, que és la por. “La por al perill és deu mil vegades més terrible que el mateix perill”, va dir Defoe. Puigverd va dir que “si triomfa la por, el gran perdedor serà la democràcia, ja que el model xinès apareixerà als ulls de tot el món, com l’únic fiable. El final de la histèria és la tirania”.

No és el moment de fer crítiques, sinó de prendre decisions. Ja tindrem temps poder fer-les, en el seu cas. Ara és el moment d’actuar tots units, en l’erradicació de la malaltia. Suma’t al repte #Joemquedoacasa.