SEGRE

TRIBUNA

Àgora de Lleida

1r Tinent d’Alcalde i Regidor d’Urbanisme de la Paeria

Àgora de Lleida

Àgora de LleidaSEGRE

Creado:

Actualizado:

La Paeria ha organitzat la primera Àgora de Lleida, un fòrum de debat i reflexió al voltant del futur de la nostra ciutat. S’ha celebrat de manera virtual i amb el centre neuràlgic instal·lat a la Llotja de Lleida. Amb més de 400 persones inscrites i prop de 500 connexions, l’èxit d’aquesta trobada ha estat evident. La dinàmica de les dues jornades de què ha constat han girat al voltant de quatre eixos articulats en quatre taules de debat.

Dimarts passat es va obrir la jornada debatent sobre la necessitat d’una agenda social, les demandes de la ciutadania i la participació ciutadana. La pandèmia ha agreujat les necessitats de les persones més vulnerables i es fa del tot necessari desplegar polítiques d’acció comunitària per aprofitar les xarxes de col·laboració ciutadanes. La legitimitat de les institucions també ha estat posada en dubte i per tant cal esmerçar tots els esforços en la seva eficàcia, que va totalment subjecta a la seva transparència. L’administració ha de fer xarxa per fomentar la participació i per aconseguir aquest objectiu es fan imprescindibles canvis en l’actual model d’administració. L’Ajuntament ha de ser un agent actiu en la innovació social i ha apostat clarament per la intel·ligència artificial per preveure què passarà en diferents àmbits, així com per adaptar la formació del jovent a les noves necessitats que sorgeixin en l’àmbit laboral.

El segon eix, del qual vaig ser responsable, es va basar en les oportunitats i els reptes que té la ciutat en matèria cultural, econòmica i de connectivitat. Aquesta segona taula, Imatge, projecció i promoció de ciutat, va comptar amb la participació de l’empresari i periodista Tatxo Benet, la consultora Marta Grañó, l’arquitecte i urbanista Josep Maria Llop i l’economista Oriol Amat. La crisi que estem vivint en aquest 2020 l’hem de transformar en una oportunitat que ens doni la possibilitat d’innovar i d’aprofitar les noves circumstàncies que ens donaran de ben segur molt de camí per córrer. Lleida ha d’exercir de capital, superar el rol provincial i unir les grans ciutats que té a prop. Per aconseguir aquest repte cal millorar les infraestructures i aprofitar la situació geogràfica privilegiada de la nostra ciutat. A nivell de ciutat són també necessaris nous criteris de planificació municipal urbanística, fugir de l’expansió descontrolada de la ciutat i apostar per un parc d’habitatge amb forma mixta publicoprivada. Cal posar l’accent en els dos barris més sensibles de la ciutat. El Centre Històric i la Mariola, amb una renovació dels habitatges més antics així com una millor connexió amb la resta de la ciutat. La tecnologia i l’esperit emprenedor han de ser els principals motors per transitar novament cap a la normalitat i superar la davallada que travessem. No hem de caure en la trampa de la dicotomia entre salvar l’economia o les persones. No és certa. Les empreses que tindran èxit seran les que es preocupin per les persones.

Lleida, des del punt de vista turístic, és gairebé un diamant en brut. Cal apostar per fomentar-la com una metròpoli petita amb millors comunicacions en un radi de 25-30 quilòmetres. Després de la Seu Vella, la millor imatge de Lleida és l’Horta i la gastronomia que hi du aparellada. Lleida té un gran potencial. És prioritari vincular Lleida a la qualitat de vida.

La segona jornada de dimecres va incorporar el debat sobre la inclusió, el desenvolupament social amb un enfocament feminista i comunitari, el canvi cap a un model de serveis socials més preventiu, la lluita contra la desigualtat i la segregació educativa i el dret a l’habitatge. També la gestió local de la salut, nous models de mobilitat, energia, espais verds i alimentació més sostenibles. La nostra societat requereix un enfocament més inclusiu, que facilita la prevenció sanitària i evita conflictes. Per promoure un desenvolupament social i econòmic amb una perspectiva feminista i comunitària més justa, per uns serveis socials centrats en la prevenció i en garantir els drets de les persones, per una educació més igualitària i sense segregació escolar, per un habitatge molt més accessible i per a nous objectius més sostenibles en la gestió de la salut, la mobilitat, l’energia, els espais verds i l’alimentació.

Les conclusions i la cloenda va tancar aquest productiu marc de debat que cal repetir. El seu format nou, obert, participatiu i sostenible permet molt intensament la participació de la ciutadania, empresariat i associacions. Els canals de participació ciutadana a la nostra ciutat havien quedat arcaics i estancats en el temps i aquesta és una oportunitat per donar veu a tothom qui vulgui ser escoltat. És aconsellable escoltar els experts, però són els ciutadans els que saben més que ningú les necessitats que tenen perquè les pateixen dia a dia. Sabem que Lleida no és una ciutat perfecta i, per tant, ens cal millorar. Millorar adaptant-nos a les seves realitats.

Jo no crec en el despotisme il·lustrat. En temps passats, potser algú creia que ho controlava tot i que ja sabia el que li convenia a la gent fins i tot contra les seves pròpies reclamacions. Jo no soc així. Les propostes, les millores, la política, en definitiva, han de venir de baix cap dalt. Als dirigents ens toca saber escoltar les necessitats de la ciutat i saber discernir entre les moltes demandes i quines són les que augmenten en major grau la qualitat de vida de les persones.

Per tant, d’aquesta Àgora en traurem informació i necessitats. Saber escoltar la veu de qui viu directament els problemes permet consensuar propostes per solucionar-los. Solament així podrem fer entre tots la Lleida que somiem i en la qual volem viure els millors anys de la nostra vida.

tracking