L’anticatalanisme és el més semblant a un ou ferrat. Tothom hi vol sucar. La darrera a sucar-hi pa ha estat aquesta noia ...

Una davant de l’altra. Les dues llegint amb la mar de fons i bevent una canya a petits glops, assaborint-la sense pressa. A les dues en...

A casa, Ses Majestats els Reis d’Orient arribaven de nit. A mitja tarda deixàvem en un balcó una mica de palla per als ca...

Demà

a

les dotze de la nit passarem pàgina a un altre any ben mogut. Desconec que ens dep...

Enguany, amb un nou i novell govern municipal a l’ajuntament de la nostra ciutat, a les tertúlies de carrer sovint es parla de p...

No hi vaig caure quan em va comentar que no podria venir a la trobada. Fins i tot semblava ofesa. “És que, és clar, com s...

A punta de dia aixeco la persiana i l’espessa boira em saluda. Fa dos dies que el sol s’hi ha amagat al darrere. Tímid, ma...

Fa anys que la vaig llegir mentre caminava pel carrer: “L’home neix, consumeix i mor”. Estava escrita en una paret d’...

En Josep Lladonosa ens en parla amb entusiasme. Assegura que el principal servei que Morera i Galícia féu a Lleida va ser la ce...

Divendres vaig fer la maleta convençuda que si me n’anava ben lluny, tancava el mòbil per deixar de navegar per internet,...

Diuen que no hi ha res més perillós que un polític en campanya electoral. I com ja en portem unes quantes damunt les nos...

Diuen que un dels excessos de la democràcia és haver acostumat la gent a veure, escoltar i a llegir qualsevol niciesa en lloc d...

Juliol de 1969: “El que després serà conegut popularment com El Campechano presta jurament davant Las Cortes esp...