SEGRE

Creado:

Actualizado:

A finals del segle XIX, l’urbanista anglès Sir Ebenezer Howard publicava Ciutats jardí del demà, una obra que propugnava les ciutats jardí com a opció col·lectiva de futur: una aposta decidida que aconseguís ciutats menys denses alhora que integrava els espais oberts i l’activitat manual del camp amb la indústria i els serveis avançats d’una ciutat moderna.

De ben segur que l’urbanista Howard desconeixia la ciutat de Lleida, però si per aquestes casualitats de la vida se li hagués acudit aterrar per Ponent, hauria descobert les immenses possibilitats d’una ciutat de mida humana, tal com acostuma a recordar-nos el bon amic Josep Maria Llop. Que una ciutat com la nostra visqui envoltada de camps ufanosos que planegen i que conviden al passeig i a badar sense rellotge l’hauria fascinat.

Nosaltres, però, durant anys i panys, hem menystingut l’horta de Lleida. L’hem esberlat amb traçats de carreteres que ben bé, amb una mica de sensibilitat i visió de futur, s’haurien pogut projectar allunyades d’aquest tresor inabastable. Encara recordo el debat del projecte d’enllaç de la variant sud amb la variant nord com un dels millors exemples de conflictivitat entre el camp i la ciutat i que va propiciar la creació de la Plataforma de l’Horta.

Carreteres, la línia ferroviària de l’AVE... tot i de tot s’ha abocat a aquests pulmons verds que ens envolten. El patrimoni, però, segueix ben viu i alguns defensen que si volem, podem. Hi ha paisatge, natura, camins ombrejats per recórrer, turisme potencial i molt de futur. Passejant per la partida de Fontanet es pot contemplar la Seu Vella en un marc d’espígol que la senyoreja.

L’empresa Aromes can Rosselló ha apostat pel conreu d’aquesta planta mediterrània que esclata a l’estiu i que perfuma l’horta amb les olors de les seves flors d’un color blavós intens. Vint-i-dos mil plantes conreades en un espai de més de dos hectàrees que desafien orgulloses les cicatrius de les infraestructures viàries.

L’amic Francesc Rosselló em comenta que, durant el temps de floració, una senyora de Fraga hi anava cada dia per fotografiar els camps d’espígol. Enguany, l’Ajuntament ha fixat com a prioritat la redacció i desenvolupament del Pla d’usos de l’Horta.

És una bona oportunitat per entendre que no hi ha ciutat sense aquest espai que, a banda de l’explotació agrària, és un autèntic luxe que cal saber gestionar.

tracking