El papu del 155

Suposo que a hores d’ara gairebé tothom ja sap que l’artefacte que el govern espanyol i els seus

còmplices

ens volen aplicar sense vaselina no té res a veure amb l’article 155 de la seva Constitució, on només parla de “donar instruccions a totes les autoritats de la Comunitat Autònoma”. És a dir, que “l’artefacte” i l’article 155 s’assemblen com un ou a una castanya. Tothom també ja haurà arribat a la conclusió que, a aquestes alçades, no es pot esperar cap mena de decència per part d’uns individus amorals i que de la mentida han volgut fer un relat polític. Sota el paraigua d’un incipient article que il·legalment obre les portes al camp, s’amaga un xec en blanc per a un Estat que té –i ho ha demostrat– el monopoli de la violència física legítima. Per tant, ara de Los catalanes hacen cosas, la banda del Mariano

and Company

han editat un nou single, El 155 hace cosas, que amenaça de trencar tots els timpans dels pobres catalanets sediciosos. Perquè aquest artefacte que s’han inventat el que realment defensa són els interessos d’uns quants que viuen com a reietons i, pel que sembla, no estan disposats a deixar anar la mamella així com així. I menys quan una bona part d’Europa els aplaudeix amb les orelles mentre l’altra calla i, per tant, atorga. Ho podria dir més alt, però no menys clar. El que defensa el 155 és l’oligarquia de sempre: els clients dels BOE. Els que han buidat el Fons de Reserva. Els que posen en risc les nostres paupèrrimes pensions de jubilació mentre ells s’embutxaquen indemnitzacions milionàries. Els que tomben la Llei de pobresa energètica que tenia el pecat original de voler protegir les persones i unitats familiars en situació de risc d’exclusió davant l’abús de les companyies subministradores d’aigua, electricitat i gas per manca de pagament. Però on s’és vist, sediciosos, volen acabar amb les nostres privilegis! El Parlament va proclamar la independència seguint el manament del poble de Catalunya, però a la pràctica, parlem clar malgrat que ens faci molt de mal al cor, no servirà de gaire si ningú no ens reconeix i a més se’ns manlleva, com sembla que així passarà, les nostres institucions. Tanmateix, l’Estat espanyol ha demostrat un enorme punt de feblesa convocant eleccions perquè posa en evidència la perversió de l’artefacte, alhora que ensenya públicament la impossibilitat d’allargar per molt temps la il·legalitat de la seva aplicació.