Llegir en cas de necessitat

En l’idioma ara tan de moda, el dels feixistes, les paraules pau, llibertat, progrés o voluntat popular, sovint estan tan mastegades, remastegades i regurgitades com els que a la pràctica defensen la democràcia. Tanmateix hi ha una diferència substancial en el seu significat. És la perversió més extrema. Els feixistes buiden de contingut una paraula per farcir-la amb la carnassa que més els faci servei. Els consumidors de fòbies això ho tenen per la mà. Els que pateixen la tara de la catalanofòbia, un exemple triat a l’atzar, són uns mestres de la manipulació i la tergiversació, que fan de la mentida intencionada un instrument ordinari de relació amb la història, la cultura, la llengua i la nació catalana. Saben que no seran castigats per una democràcia cada vegada més inexistent. La culpa, però, és exclusivament dels que sempre van amb el lliri a la mà, pensant níciament que el món està construït de casetes de xocolata i núvols de cotó. Hi ha un principi bàsic que obliden aquells que volen anar al camp de batalla només amb la força de la raó. A l’enemic se l’ha de conèixer. Saber com pensa i com actua, què menja i què beu, com pixa i com caga, encara que tot fa pensar que dormir amb l’enemic durant segles, a alguns no els ha servit per gaire res. L’escriptor Antoine Vitkine es va sorprendre quan va descobrir un Mein Kampf al despatx a El Caire de l’advocat egipci, Montaser Al-Zayed. “És important conèixer el punt de vista que Hitler tenia dels jueus. Aquest llibre ens ajuda als musulmans a conèixer el nostre pitjor enemic. Els sionistes.” Suposo que si una bona part dels jueus s’haguessin dedicat a llegir La meva lluita haurien entès que Europa no mouria un dit per ells. Durant la Segona Guerra Mundial els americans fins i tot van encarregar un estudi científic sobre la forma de pensar i actuar dels japonesos (Títol del llibre: El crisantem i l’espasa. Autora: Ruth Benedict), amb l’objectiu de poder-los vèncer. No cal llegir gaires llibres per saber que la història dels pobles sotmesos és un déjà vu i que l’enemic sempre tiba del mateix manual d’instruccions. És el manual dels cretins, dels miserables, dels sense ànima, dels assassins de la democràcia, dels farsants, dels calumniadors, dels mentiders, dels que repten pel fang, dels Judes. Tingueu-los presents sempre perquè són tan transparents que mai podreu dir que us van enganyar.