Els nous treballadors/es

A una setmana de saber quina formació s’emportarà el gat a l’aigua, la barra de bar més llarga del món, és a dir Twitter, ens informa que el ministeri d’hisenda del Govern espanyol està estudiant la possibilitat de substituir els funcionaris de l’Administració pública per robots, partint de la base que els estudis demostren que el 80%, uns 700.000 a tot l’Estat, realitza treballs estrictament burocràtics o estandarditzats i, per tant, assumibles per ser automatitzats. La proposta de canvi, així d’entrada, em sembla fantàstica, perquè suposo que no hi ha res més avorrit en aquesta vida que la rutina, fer cada dia el mateix, insuportable, com el cavall que cada dia gira al voltant d’una sínia, roda que roda fins al dia de la jubilació. De fet els treballs rutinaris, on la creativitat i la felicitat són absents, s’haurien d’abolir per decret en defensa d’una bona salut mental. Per tant, benvinguts els robots que ens deslliurin de la rutina i dels treballs que ens aboquen a la mort sistemàtica i imparable de les nostres neurones. Però la pregunta que se’ns acut, quan només ha passat un nanosegon de la lectura de la notícia, és la següent: i del fotimer de gent que realitza treballs rutinaris, estandarditzats i sistemàtics, què en farem? En quin contenidor ens llencem? Directament al rebuig? Reciclatge desesperat? Orgànic de l’atur permanent? És aquest un model d’esquerres, de dretes, dels partidaris del blanc, del negre o de tot el contrari? Afirma la ministra, “socialista i obrera” de boca enfora, que la decisió es vol aprovar per així poder reduir costos operatius. Home, posats a fer, els suggeriria que situessin robots al capdavant de tots els consells administratius de les empreses públiques. Mentrestant, el sector privat s’està espolsant els seus treballadors a marxes forçades. Malgrat tenir beneficis ben sucosos, i només a tall d’exemple ben nostrat, CaixaBank (aquella que deia que era la nostra: La Caixa), de la nit al dia, tanca oficines (el darrer acord amb els “palanganers” dels sindicats afecta 2.023 treballadors) i deixa que els clients de tota la vida facin cues interminables davant dels caixers automàtics. En nom de la població de la tercera edat del nostre país, i en concret dels meus sogres, que encara guarden la primera llibreta d’aquesta “nostrada” entitat, els dono l’enhorabona (amb tota la ironia que calgui, és clar).