SEGRE

Creado:

Actualizado:

La notícia que vaig llegir a mitjans de l’any passat sonava a música celestial. Segons les previsions de les cooperatives agroalimentàries, Catalunya desbancava l’Aragó com a primera productora de fruita de pinyol, situant-se dalt de tot del pòdium. La cruel realitat, sempre n’hi ha una de punyetera, és que mai tanta abundor, tanta bona feina, tanta qualitat i tant d’esforç col·lectiu havia resultat tan ingrat. I no serà perquè a Catalunya no tinguem un meravellós eslògan, creat per la Generalitat, que ens aconsellava quant de futur té la feina ben feta. Doncs no. El món de la pagesia pateix enmig d’un món globalitzat on els que ho haurien de solucionar, sigui per ignorància, deixadesa o vés a saber el perquè, sembla que naveguin en la mar de qui dia passa any empeny. Al Parlament, pagesos i pageses, una altra vegada, tossudament, carregats amb tones de paciència, van tornar a reclamar solucions. La resposta de la Consellera Jordà semblava extreta d’un manual de frases fetes: “La solució per al problema que travessa el sector fructícola serà lenta, no fàcil i complexa.” Per dir-los una obvietat com aquesta, ben bé s’haguessin pogut estalviar el viatge. Per a un problema que ve de lluny, que està enquistat, utilitzar el terme “lent”, és a dir, que no va, que no actua, que no es realitza, és exasperant quan fa tant de temps que esperes i esperes i et desesperes. Recordo una entrevista de l’any 2015 que TV3 va fer al líder d’ASAJA, Pere Roqué, en què, aquest responia a les preguntes del presentador donant solucions al problema. I que jo sàpiga no és conseller de la Generalitat. La gran distribució s’ha d’asseure a negociar amb el sector perquè només collant el productor es pot arribar a vendre un quilo de préssecs a 0,45 cèntims quan només la producció ascendeix a 65 cèntims. Com s’entén que el preu d’un producte es mantingui per davall del preu de cost? Hi ha en joc 25.000 llocs de treball directes al sector fructícola de Lleida. Poca broma. No només es tracta de donar ajuts europeus o del govern de torn per intentar salvar el sector d’una lenta i agònica desaparició. És també la salvaguarda d’un model sostenible, d’un model de vida, d’arrelament a la terra, a favor del medi ambient i una batalla contra la crisi climàtica. I com que l’espai d’un article és el que és, deixo temes pendents com la PAC, que sembla que mai escombra cap a Catalunya, la Llei de la cadena alimentària i la badoqueria dels consumidors.

tracking