SEGRE

Creado:

Actualizado:

Davant l’escassetat d’oferta cultural amb cara i ulls a la ciutat de Lleida (per adonar-se’n només cal comparar la programació teatral de Lleida amb una població de 140.000 habitants amb la de Tàrrega que tot just supera els 17.000), us aconsello que no deixeu perdre l’oportunitat de visitar la magnífica exposició Art i Mite.  Els déus del Prado a la seu de CaixaForum. L’exposició aplega una selecció d’obres que formen part de les col·leccions del Museu del Prado. És a través de les pintures, escultures i medallons que se’ns mostra una mirada àmplia de la mitologia clàssica i la seva representació al llarg de la història de l’art. L’arbre genealògic dels déus de l’Olimp t’acompanya durant tot el recorregut en què les lluites entre l’amor, les passions i els desitjos omplen les parets de fantasioses figures mitològiques, algunes d’elles oblidades en els llibres de text escolars. La visió esfereïdora de Tici que es caragola de dolor mentre una àliga li devora el fetge, que es regenera amb les fases de la lluna, castigat per haver intentat violar Leto, l’amant del seu pare, Zeus, ens submergeix en els guions més sagnants dels germans Coen. La violència extrema és inherent als déus grecoromans. Implacables, malèvols i despietats. Res els atura en les seves lluites fratricides en què se succeeixen les violacions i les guerres sagnants. Cronos va castrar el seu pare Urà per així poder-li arrabassar el poder i ell després va poder provar la seva pròpia medicina quan el seu fill Zeus el va enderrocar. Déus que mouen els fils per assedegar les seves passions, que castiguen implacablement aquells que gosen alçar-se contra la seva tirania. Sísif, condemnat a moure permanentment una roca immensa, i Ixió, obligat a fer voltes sens fi en una roda, o Promoteu que, com Tici, patia l’atac d’una àliga que, diàriament, li devorava el fetge. Un dels quadres més bells de l’exposició és la del pintor Peeter Symons. No deu ser gens senzill dibuixar la gelosia. Procris espia el seu espòs Cèfal mentre aquest descansa sense adonar-se del soroll que provoca quan mou una branca. Cèfal es desperta i pensant que es tracta d’un animal del bosc, llença una javelina que sempre encerta al blanc, un regal de la seva esposa. La gelosa Procris mor en braços del seu estimat després de descobrir que ell sempre li ha estat fidel. Coses de l’Olimp.

tracking