SEGRE

Creado:

Actualizado:

Entra el sol per la finestra mentre em dono el tomb damunt del llit i tibo la manta de ganxet que la mare de la meva sogra va teixir fa anys i panys. Entreobro els ulls per admirar-la. Una obra mestra. Un entramat de fils perfectament entrellaçats.

La giro per intentar esbrinar on s’amaguen els nusos i no aconsegueixo endevinar cap imperfecció. La manta d’arc de Sant Martí és fruit de la pobresa, conseqüència directa d’aquells anys on a les cases no hi havia un ral de calaix i tot s’aprofitava. Una simple manta de ganxet que per ella mateixa és capaç de donar tota una lliçó d’economia. Durant la gran depressió americana, les dones no tenien suficients diners per a comprar vestits o roba de la llar i la imaginació forçada d’aquelles heroïnes anònimes va crear una tècnica meravellosa aconseguint allò que se’n diu fer de la necessitat virtut. Patchwork, que no és altra cosa que la unió de retalls de roba per tal d’aconseguir confeccionar mantes, coixins i tot el que els era imprescindible.

L’art de la necessitat. L’art dels pobres. La pobresa que va obligar els nostres avantpassats a aplicar l’enginy per a poder aprofitar el pa dur fregant-hi un bocí de tomàquet. El pa amb tomàquet. Menjar nacional exportat a tot el món. Menjar de pobre elevat a les taules més refinades. Com la sopa d’all o les torrades de santa Teresa. L’art de l’enginy. El sol és ara més fort i intensifica els colors de la manta de ganxet. Endevino el refinament del gust de la persona que la va teixir.

Els colors dels fils han estat triats amb cura creant una cromàtica semblant a la paleta d’un pintor. Les intensitats dels blaus van decreixen a mesura que els verds s’intensifiquen a les vores i deixen pas als ataronjats de la part inferior rematada amb fil negre més gruixut. És art? Artesania, potser? Creació? Art creatiu? Divendres passat, a l’Espai Cavallers, la directora de la galeria, Roser Xandri, va tenir la magnífica iniciativa d’acompanyar la inauguració de l’exposició Poptears, de l’artista Narcís Gironell, d’un col·loqui sobre el procés creatiu i per explorar les similituds entre art i literatura. Va ser un debat interessant que obria el meló de molts altres. La pregunta va quedar voleiant per sobre els quadres. Artista o artesà? O, com va sentenciar Joan-Pere Massana, tots som Ícars, pluralitzant el nom del fill de Dèdal de la mitologia grega que, per volar massa alt, el sol va fondre la cera que subjectava les plomes de les seves ales.

tracking