Català
Regístrate Iniciar sesión
Menú Buscar
Buscador de la Hemeroteca
Segre Segre Premium

POLèMICA

WikiLeaks filtra detalls d'un programa encobert de "hacking" de la CIA

  • Agencia EFE
Actualizada 07/03/2017 a las 16:31
Assegura que l'iPhone d’Apple, l’Android de Google, Windows de Microsoft i televisions Samsung poden transformar-se en "micròfons encoberts"
WikiLeaks filtra detalls d’un programa encobert de

Todas las imágenes y contenidos de SEGRE.com tiene derechos y no se permite su reproducción y/o copia sin autorización expresa.

© Discurso del fundador de WikiLeaks, Julian Assange (en la pantalla), retransmitido por webcast desde su asilo en la embajada ecuatoriana en Londres durante una conferencia sobre la persecución en Occidente, celebrada en la sede de las Naciones Unidas de Ginebra, Suiza

El portal de filtracions WikiLeaks va difondre aquest dimarts detalls d’un programa encobert de "hacking" de la CIA nord-americà, com a part d’una sèrie en set entregues que defineix com "la filtració de dades d’intel·ligència més important de la història".

WikiLeaks, dirigit per Julian Assange, havia planejat una roda de premsa a través d’internet per presentar el seu projecte "Vault 7", però posteriorment va anunciar a Twitter que les seues plataformes havien estat atacades i que intentarà comunicar-se més tard.

En un comunicat, l’australià, refugiat a l’ambaixada de l’Equador a Londres des de 2012, va dir que la filtració d’avui és "excepcional des d’una perspectiva legal, política i forense".

Va denunciar a més que "hi ha un gran risc de proliferació en el desenvolupament d’armes cibernètiques", que resulta de la incapacitat de les agències de seguretat per controlar-les una vegada les han creat i el seu "alt valor de mercat".

Segons explica WikiLeaks, aquesta primera entrega, anomenada "Year Zero" i en la qual s’exposen els sistemes de "hacking", software maliciós i armes cibernètiques fetes servir per l’agència d’espionatge nord-americà, comprèn 8.761 documents i arxius, procedents d’"una xarxa aïllada i d’alta seguretat situada al Centre d’Intel·ligència Cibernètica de la CIA a Langley, Virgínia."

El portal de filtracions assenyala que va obtenir els documents d’una persona que va tenir accés a ells quan la CIA va perdre el control informàtic sobre els mateixos.

WikiLeaks explica que recentment "la CIA va perdre el control sobre la major part del seu arsenal d’'hacking', inclòs software maliciós, virus, troians, atacs de dia zero, sistemes de control remot de software maliciós i documents associats".

Aquesta col·lecció de "diversos centenars de milions de codis" donen al seu posseïdor "la capacitat de hacking íntegra de la CIA", assegura en el seu comunicat.

Segons explica el portal, la col·lecció va arribar en mans d’antics "hackers" del Govern i altres agents de manera "no autoritzada", i un d’ells "va proporcionar a WikiLeaks porcions de l’arxiu".

Afegeix que "Year Zero" exposa l’abast i la direcció del programa de 'hacking' encobert de la CIA, la qual cosa inclou arsenal maliciós i dotzenes de possibles atacs de dia zero -a través de fallos de software- contra diversos productes.

Aquests productes inclouen, d’acord amb el portal d’Assange, l'iPhone d’Apple, l’Android de Google, Windows de Microsoft i televisions Samsung, que poden transformar-se en "micròfons encoberts".

WikiLeaks assenyala que la CIA ha anat augmentant les seues capacitats en la lluita cibernètica fins rivalitzar, "amb fins i tot menys transparència" amb la NSA, l’altra agència de seguretat nord-americana.

El portal també revela que, a més del seu centre a Langley, la CIA utilitza el consolat dels EUA a Fráncfort "com una base encoberta per als seus 'hackers’a Europa, l’Orient Mitjà i l’Àfrica".

WikiLeaks diu que, en difondre tota aquesta documentació, ha pres cura de no distribuir "armes cibernètiques carregades" fins que emergeixi un consens sobre la naturalesa política i tècnica del programa de la CIA i de com tals 'armes’han de ser analitzades, desactivades i publicades."

Julian Assange va dirigir la difusió de "Vault 7" des de la seua residència en l’ambaixada de l’Equador, on es va refugiar el 19 de juny de 2012 per evitar la seua extradició a Suècia, que li reclama per interrogar-lo sobre un delicte sexual que ell nega.

Assange tem que aquest país pugui entregar-lo al seu torn als EUA, que l'investiga per les revelacions del seu portal el 2010, quan va difondre cables diplomàtics confidencials nord-americans.

Etiquetas

¡Únete a la comunidad SEGRE!


Lo más...
segrecom Twitter

Opiniones sobre @segrecom

Envía tu mensaje
Segre
© SEGRE Calle del Riu, nº 6, 25007, Lleida Teléfono: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre