El mapa del Parc Científic de Lleida

Des de la marxa de l’Exèrcit, l’any 1998 la caserna de Gardeny va passar a mans de la ciutat de Lleida, amb un cost de 16,3 milions d’euros que la Paeria va pagar a Defensa. Poc després, l’any 2004, es va començar a construir el Parc Científic i Tecnològic de Lleida, inaugurat cinc anys després.

Dotze anys després, el parc compta amb 1.500 treballadors, un centenar d’empreses i prop de 200 estudiants que s’hi formen. El perfil de les empreses i treballadors, segons explica el gerent del parc, Miquel Aran, és del sector tecnològic i de joves d’entre 25 i 35 anys. Però el parc té també una clara visió cap al món agroalimentari, que veurà ampliat el centre Fruitcentre IRTA amb la finalització de l’edifici d’Artilleria, que inclourà l’Agro-living LAB, un viver d’empreses agroalimentàries que vol ser una referència tant a Catalunya com a l’Estat.

Una de les característiques úniques del parc i que no ho té cap altre espai similar a tot l’Estat és que està integrat dins de la trama urbana de la ciutat, millorant el fluxe de coneixement i de persones. A nivell econòmic, el parc genera un impacte de 180 euros anuals tant a la ciutat com al territori. En aquest mapa fem una ruta pels seus edificis.

Edifici que serveix com a viver d’empreses i per donar suport a l’emprenedoria a través d’oficines de petita dimensió i amb preus de lloguer reduïts. Actualment hi ha una vintena d’empreses, tant emergents com empreses consolidades. La idea principal d’aquest edifici és ser un trampolí per acabar fent el salt als edificis principals del Parc. Hi ha empreses consolidades vinculades a la tecnologia i la gestió.

L’edifici Incuba, inaugurat l’any 2012, acull empreses agroalimentàries de base tecnològica. Actua com a viver d’empreses i com a espai d’oficines. I també algunes de consolidades, com Aigües Lleida (Aqualia), que hi té les seves oficines. Incuba també s’obre a ser un edifici polivalent, amb presència d’empreses que van de la bioseguretat a la decoració d’interiors, passant per la tecnologia.

Va ser una construcció pròpia de la Generalitat que es va inaugurar l’any 2013 per situar-hi l’IRTA. Malgrat formar part del Parc, és de gestió pròpia. És un pol d’atracció per a la investigació frutícola mundial i compta amb sis plantes pilot, 23 laboratoris i 32 cambres frigorífiques. Actualment té uns 130 treballadors.

Edifici que porta el logotip del Parc que veiem des de la carretera de Saragossa i que ocupa el Centre de Processament de Dades, ple de servidors i serveis tècnics que donen cobertura a tot el Parc. S’hi troben empreses de tecnologia i és un viver TIC.

Les sigles són Centre de Difusió del Coneixement, i és el centre neuràlgic de tot el parc. No hi ha empreses, sinó oficines de gestió, l’auditori principal, sales d’exposicions i de reunió, i els serveis de bar i restaurant per treballadors i visitants.

Darrer edifici de nova creació del Parc, que es preveu que estigui acabat l’any 2022. L’Agro-living LAB és un espai de co-creació i innovació en agroalimentació i serà també un viver d’empreses i acollirà el Digital Innovation Hub del Parc.

Un dels tres edificis idèntics del Parc Científic i Tecnològic. Cada un està destinat a un sector diferent. L’H1 està destinat a les empreses de serveis avançats del sector informàtic i de les TIC. Hi trobem grans empreses com IFR o SEMIC. Com a curiositat, els tres edificis estan vinculats amb l’art, ja que estan pintats amb les tonalitats de quadres impressionistes reconeguts mundialment, com La nit estrellada de Van Gogh. També s’hi troben escultures de Leandre Cristòfol.

L’edifici H2 actua de pont entre la recerca i l’empresa, la transferència tecnològica i de coneixement. L’Arxiu Municipal de Lleida ocupa tota la planta baixa. També hi ha el centre Incafust, que estudia la productivitat de la fusta. Entre les empreses en trobem des de desenvolupament de productes dentals a recerca en medi ambient. Tant aquest com els edificis contigus han guanyat tres premis d’arquitectura.

El més científic de les tres H.  És on s’ubiquen els centres d’investigació amb laboratoris tant públics com privats, i plantes pilot. En aquest edifici hi té molta presència la Universitat de Lleida amb les seves línies d’investigació. Hi destaquen empreses punteres de biotecnologia i hi trobem el centre Eurecat. També hi ha exposada la lluna que Joan Oró va construir per a la missió Apollo 11 que va portar l’home a la Lluna.

És una de les joies de Lleida. Gestionat pel Parc Científic, el Jardí Botànic de Lleida Dr. Pius Font i Quer compta amb més de mig miler d’espècies d’arbres i arbustos i diversos recorreguts temàtics al llarg de les seves set hectàrees de terreny. Malgrat que es va inaugurar l’any 2011, no va ser fins dos anys més tard que es va obrir al públic general. Deu anys després, l’Arborètum de Lleida és un refugi de pau i tranquil·litat on es poden veure arbres de tot el planeta, des de grans sequoies americanes a curiosos arbres orientals fins a espècies estrambòtiques i cactus i plantes aromàtiques de totes les formes i condicions.

I tot ordenat segons els quatre biomes arboris: boscos boreals, caducifolis, esclerofil·les i selves temperades, que ofereixen fins a 16 ambients de boscos. Pel seu gran catàleg d’arbres és interessant i recomanable viure l’experiència de l’Arborètum en totes les estacions de l’any de Lleida. L’entrada normal és de 2 euros per persona i la reduïda d’1 euro.

El centre audiovisual Magical Media està situat als antics quarters d’infanteria del turó de Gardeny. Té una superfície de 7.500 metres quadrats que inclouen cinc platós de televisió que tenen entre 80 i 600 metres quadrats, dos sets exteriors, estudis de so i producció audiovisual. També allotja un viver d’empreses i actualment s’hi cursen pràctiques dels estudis del Grau de Comunicació i Periodisme de la Universitat de Lleida. Es va inaugurar l’any 2012 i s’hi van rodar escenes de la pel·lícula Segon Origen, de Bigas Luna.

De la pólvora a l’espurna científica
Un cop acabada la Guerra Civil, el turó de Gardeny es repartia en tres parts: una part monumental, vinculada al castell de Gardeny, una part militar amb un parc d’artilleria, i una part de terrenys particulars. L’any 1944, un cop decidida la desmilitarització de la Seu Vella, la Paeria va decidir expropiar 216.000 metres quadrats del turó de Gardeny, pels quals va pagar poc més de 100.000 pessetes. Així, la ciutat intercanviava els edificis i terrenys militars del centre de la ciutat i la Seu Vella per terrenys a Gardeny. Un any després, el 1945, començaven les obres del quarter militar de Gardeny i un any després s’inaugurava. Era una ciutat. Desenes d’edificis repartits per tot el turó, en forma d’hac i d’estil racionalista d’època. Hi van arribar a viure prop de 5.000 homes, que ocupaven unes dependències que anaven d’edificis militars d’ús convencional i habitacional a servei de bar, biblioteca, sala d’actes, pista d’atletisme pròpia i camp d’esports. El coronel Fernando Rodríguez de Rávena afirmava fa poc a SEGRE que llavors la falda de Gardeny era plena d’establiments, i que els militars consumien a la ciutat. Mig segle després es va iniciar el desmantellament de Gardeny quan Defensa va anunciar que la Divisió de Muntanya Urgel, amb seu a Lleida i amb 1.200 efectius, començava a desmantellar-se en aplicació del Plan Norte de reorganització de l’Exèrcit de Terra. Era l’inici de la professionalització de l’Exèrcit espanyol i del final del servei militar obligatori. El 5 de maig del 1995 els darrers 120 soldats i 70 oficials oficialitzaven el comiat del quarter militar de Gardeny amb el darrer canó del turó, el de les salves d’honor. La presència militar va durar uns mesos més, però el turó començava un camí de no retorn que substituiria la pólvora per a canons i fusells per la pólvora del coneixement científic i l’economia agroalimentària del futur que avui habiten els vivers de Gardeny.