SEGRE

No deixar mai de jugar: els jocs de taula, molt més que un entreteniment

Una de les preocupacions de mestres i pares és encertar els mètodes educatius. Pot ser el joc de taula una eina d'intervenció? El grup Neuropsicologia de la Universitat de Lleida va fer-se aquesta pregunta.

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugar

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugarSEGRE

Publicado por

Creado:

Actualizado:

Cada vegada és més comú trobar-nos jocs de taula en àmbits no exclusivament lúdics, com les escoles o les consultes psicològiques. S’empren per practicar les matemàtiques, la memòria o l’atenció d’una forma entretinguda per aprendre jugant. Són atractius, accessibles, estimulen les interaccions socials entre jugadores i són fàcilment adaptables a les necessitats del grup. Però existeix evidència científica dels seus beneficis cognitius o educatius? Tot i el creixement que l’ús d’aquestes metodologies lúdiques ha anat experimentant en la pràctica professional, hi ha encara poques investigacions que les posin a prova.

El grup NeuroPGA, liderat pels doctors en psicologia Jaume March i Jorge Moya, va iniciar una línia de recerca especialitzada a explorar el potencial del joc de taula. Essent pioner en aquest camp d’estudi, ha explorat per mitjà d’estudis rigorosos si l’ús de jocs de taula podria donar lloc a millores en diferents processos cognitius com la memòria, la inhibició o la flexibilitat cognitiva (funcions executives) en poblacions diverses.

Alguns dels resultats han estat publicats en revistes científiques d’alt impacte, com Games for Health Journal (Q1).Els estudis s’han centrat en les funcions executives. Què són? Es tracta d’uns processos cognitius que ens permeten adaptar-nos a les situacions canviants del nostre dia a dia per arribar a assolir els nostres objectius. Tasques tan quotidianes com fer la compra o resoldre un càlcul aritmètic requereixen un bon funcionament d’aquestes capacitats.

Si ens fallen, podem tenir dificultats per controlar els nostres impulsos, per ser flexibles amb els nostres pensaments i accions o per treballar amb la nostra memòria. La relació entre aquests processos, i aspectes com la salut mental o el rendiment acadèmic, ha fet que els investigadors i investigadores explorin metodologies que permetin entrenar-les. Per exemple, mitjançant el joc de taula.

El 2019, el grup NeuroPGA publicava el seu primer estudi en aquest camp. La Dra. Verónica Estrada va implementar un programa de joc que constava de 5 sessions amb jocs de taula moderns i anava dirigit a infants amb Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH). Varen trobar una millora en la memòria a curt termini verbal i una reducció significativa dels problemes de conducta reportats pels progenitors en el grup que va participar en el programa lúdic, en comparació amb un grup control en llista d’espera.

Després d’aquest estudi pilot, el grup NeuroPGA ha desenvolupat també investigacions amb persones d’edat avançada de residències i centres de dia de Lleida posant a prova un programa de joc com intervenció cognitiva. Un mètode d’estimulació habitual en aquests centres és l’ús de fitxes de paper i llapis en les quals es presenten diferents activitats a resoldre de forma individual. Per tal de saber si els jocs de taula escollits podien ser tan bons com les fitxes, o fins i tot més motivadors, per mantenir activa la memòria, l’atenció i la fluïdesa verbal d’aquestes persones, van dur a terme ambdues intervencions de forma paral·lela. Mentre un grup jugava, l’altre grup realitzava fitxes. Al comparar ambdós grups, van trobar que les dues metodologies mostraven beneficis en la inhibició i la fluïdesa verbal, però els efectes en la fluïdesa només es mantenien en el temps al grup que havia jugat. Així doncs, el joc de taula podria esdevenir una eina de prevenció del deteriorament cognitiu associat a l’envelliment.

Els jocs de taula s’han emprat també com un facilitador de la inclusió social. A Almeria, l’associació sociocomunitària Afim21 ha desenvolupat diferents iniciatives amb el joc de taula com a protagonista de programes neuroeducatius amb infants en risc d’exclusió social. En col·laboració amb Afim21, s’han desenvolupat algunes recerques per conèixer els beneficis a nivell cognitiu que podria tenir el joc amb aquests infants. Per mitjà del projecte Conectar Jugando, una col·laboració entre l’editorial Mercurio, Afim21 i NeuroPGA, s’han trobat reduccions significatives en disfuncions executives reportades pels docents d’alumnat de primària en risc d’exclusió després d’una intervenció de joc a l’aula.

Actualment, l’equip NeuroPGA desenvolupa diversos projectes per ampliar el coneixement sobre el potencial del joc de taula en psicologia i educació. Entre ells, podrien destacar-se el projecte subvencionat per la iniciativa Game in Lab, en què participen Afim21 (Almeria), Redes Cooperativa (Madrid) i Prosec Lleida per estudiar àmpliament els beneficis d’aquest tipus de jocs amb infantesa en risc. I el ja esmentat Conectar Jugando, un doctorat industrial amb la investigadora Nuria Vita com a principal responsable, que té per objectiu estudiar l’eficàcia dels jocs de taula moderns a l’aula per entrenar les funcions executives d’alumnat de primària i que ha portat el joc a 9 escoles de Madrid i Lleida el darrer curs acadèmic. Dins d’aquest projecte han coordinat a més a més un comitè d’experts/es en psicologia, educació i recerca que ha analitzat una àmplia selecció de jocs de taula per obtenir un “perfil cognitiu” de cadascun. Des de Mercurio s’ha elaborat un dossier, disponible al seu web, que recull les fitxes cognitives d’aquests jocs per tal que professionals i investigadors/es hi puguin accedir.

Tornant a l’inici: hauríem de jugar per entrenar el nostre cervell? Les investigacions que ha dut a terme fins ara el grup NeuroPGA semblen indicar que jugar a determinats jocs de taula comercials podria donar lloc a beneficis cognitius. Principalment en capacitats com recordar i manipular informació a curt termini, canviar de forma flexible el nostre focus d’atenció entre pensaments i accions per adaptar-nos a les situacions de l’ambient, o a l’accedir al nostre magatzem de vocabulari per recuperar les paraules necessàries. Per tant, es comença a comptar amb indicis del fet que jugar podria ser una bona exercitació per al nostre cervell.

Al primer estudi, amb només 5 sessions, es trobaven efectes significatius. Significa que jugant unes quantes vegades n’hi ha prou per millorar les nostres funcions executives i mantenir els efectes? El grup NeuroPGA comparteix a les seves xarxes (@neuropga.udl) un estudi francès de JF Dartigues força interessant que podria suggerir-nos una resposta a aquesta pregunta. A l’article expliquen que han trobat un menor risc de demència i depressió en persones d’edat avançada que han jugat a jocs de taula al llarg de la vida que en aquelles persones que no han participat en aquesta activitat lúdica. I és que potser no es tracta de jugar una estona i prou, sinó no deixar mai de jugar. Jugar per entreteniment, però també per salut.

ENTREVISTA

Nuria Vita-Barrull és graduada en Psicologia, Màster en Psicologia General Sanitària i investigadora predoctoral al grup Neuropsicologia, Gens i Ambient (NeuroPGA) de la Universitat de Lleida. Desenvolupa el projecte de recerca col·laborativa ‘Conectar Jugando’ en el qual empra el joc de taula a l’aula de primària com a entrenament cognitiu.

Com coneixes el grup NeuroPGA? Al màster vaig descobrir que els meus professors Jaume March i Jorge Moya tenien una línia de recerca en metodologies lúdiques. Volia saber-ne més i vaig conèixer la Verónica Estrada, que estava fent la seva tesi sobre els jocs de taula i intervencions basades en la cognició. Em vaig enamorar completament del projecte i vaig voler formar-ne part. Investigar jugant? I amb un equip humà tan capaç i acollidor? No els va costar gaire convèncer-me per fer la tesi doctoral.

Quina tasca desenvolupes al grup? Investigo sobre els beneficis cognitius dels jocs de taula a les aules de primària. Amb l’editorial Mercurio i l’associació Afim21 hem fet estudis en població escolar dins el projecte de doctorat industrial Conectar Jugando, dos dels quals han estat publicats a la revista científica Games for Health. A més a més, dins el grup he procurat visibilitzar la recerca en xarxes socials, mitjans de comunicació i esdeveniments de divulgació. També vaig participar en l’organització de la jornada Ment lúdica l’octubre passat a la UdL per promoure el joc de taula com a oci saludable i possible eina d’intervenció professional.

Quina classe de jocs heu emprat? Principalment fillers, jocs de regles senzilles i ràpids. Se’ls coneix amb aquest nom entre la comunitat perquè s’acostumen a jugar entre partides de jocs més durs, més llargs i exigents. Per seleccionar els més idonis vam comptar amb professionals d’educació, psicologia i recerca que els van analitzar i valorar segons el grau en què activaven una sèrie de processos cognitius.

Com heu provat la seva eficàcia? El 2019 vam desenvolupar amb l’ajuda d’Afim21 una intervenció amb joc a l’aula a Almeria amb infants en risc d’exclusió social, on es van reduir dificultats de conducta associades a dèficits cognitius. Amb la pandèmia vam haver de fer-ho per videoconferència projectant els jocs i seguint les indicacions per veu i text dels infants participants. El curs passat vam poder portar els jocs a escoles de Lleida i de Madrid, i comparar jugar a l’aula contra realitzar les classes habituals. Els resultats preliminars ens suggereixen que jugar a l’aula podria tenir beneficis en algunes de les capacitats avaluades.

Quins són els reptes de futur? Solem dir que som a la casella de sortida en els estudis de les potencialitats del joc de taula. Els realitzats fins ara indiquen els seus beneficis cognitius i educatius. Ara cal treballar amb altres col·lectius, dissenyar altres mètodes, comparar entre mecàniques de joc. Són reptes importants de futur de recerca i divulgació. Crec que cal seguir promovent la recerca col·laborativa com Conectar Jugando, posar en valor el treball darrere de cada estudi i fer un esforç per donar a conèixer a la població els resultats de la recerca, i que repercuteixi en un benefici real. El joc és molt més que entreteniment.

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugar

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugarSEGRE

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugar

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugarSEGRE

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugar

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugarSEGRE

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugar

“Els jocs de taula són molt més que un entreteniment”No deixar mai de jugarSEGRE

tracking