De Lucy a les Mirabal
El 24 de novembre de 1974 es van descobrir a l’Àfrica, a Etiòpia, les restes òssies d’un homínid de l’espècie Australopithecus afarensis. Aquesta troballa va ser fonamental per entendre l’origen de la humanitat. Després d’anys de troballes d’ossos solts o peces dentàries inconnexes, per primer cop podíem començar a veure de forma gairebé completa un ésser que havia viscut feia més de tres milions d’anys. Coneguda amb el nom de Lucy, porta aquest nom perquè els investigadors escoltaven la cançó dels Beatles Lucy in the Sky with Diamonds, ja podia caminar sobre dues cames, però els seus húmers explicaven que encara tenia habilitat per grimpar. Segons les hipòtesis més acceptades, sembla que va morir amb uns vint anys, probablement en caure d’un arbre. Feia aproximadament 1,20 metres. Tot i les dificultats de la seva vida, no sembla que morís per culpa de la violència d’un altre homínid. La història de l’evolució de l’espècie humana s’explica, en definitiva, també gràcies al descobriment d’una dona. I avui, 25N, que se celebra el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones, segueixen existint persones que neguen l’augment de casos d’aquesta xacra social. Desenes de dones han estat assassinades aquest any al nostre país. Molts cops, els qui ho neguen o ho menystenen són els mateixos que també dubten de les troballes científiques. En tot cas, avui es commemora aquest dia perquè tres dones de la República Dominicana, les germanes Mirabal, van ser assassinades pel règim de Trujillo. Conegudes com les “papallones”, van morir per defensar la llibertat i la democràcia l’any 1960. La seva mort va accelerar el final de la dictadura. Papallones com les que va dibuixar Julian Lennon, el fill del famós Beatle, quan va retratar la Lucy, una companya de classe que va donar nom a la cançó que després escoltarien els paleontòlegs que van trobar les restes de la primera homínida. Res passa perquè sí. Milions d’anys després, caminem drets però hi ha qui encara no ha evolucionat prou per entendre que cap dona és propietat de ningú. Quan algú nega la violència masclista, no només gira l’esquena a les xifres i als noms, sinó que també nega tot el que hem après com a espècie, des de Lucy fins a les Mirabal.
