Era naua fe
Un des maus des nòsti tempsi qu’ei er excès d’individualisme. Er uman s’ei convertit en ua sòrta de monada isolada, incapabla d’interactuar damb er aute, autant d’isolat ena sua autonomia fictícia. Sus aguesta basa aumem bastit era nòsta identitat personau e intransferibla, e atau tanben, per extension, era identitat collectiva. Cadun ei vengut un món barrat en eth madeish.
Era existéncia non ei coexisténcia, senon insisténcia en jo. Era rason compde tanben damb es sues patologies, e d’aguesta forma era promesa dera Illustracion entà arténher era autonomia s’ei virada, dilhèu pervertida, en ua independéncia individuau absoluta, açò ei, literaument, deth que ne vò depéner ne d’arren ne d’arrés, ne tanpòc sap pensar mès enlà d’ua subjectivitat indivisibla e petrificada, per definicion dubèrta e transcendentau.
N’èm tostemp es madeishi ne podem víuer isoladi ne des auti ne deth món. Mès, a despiech d’açò, percebem er aute e eth món coma menaces entara nòsta superviuença. Aguest reduccionisme antropologic explique, en bona part, eth succés des moviments nacionaupopulistes, de signe identitari, insolidari e excludent, tan dificils de combàter pr’amor qu’ei un combat contra un sistèma de valors, un imaginari e un paradigma epocau.
Er aute ei eth que, tanben literaument, mos altère: en forma de migrant, de praube, tanben de vesin o de rostre desconeishut.
Non cau díder qu’eth Totaument Aute, o Diu, ei era menaça major, pr’amor que mos descentre, place eth centre non pas en jo, senon en Eth, e per açò, non creish tant era religion coma era religiositat entà un deus ex machina, d’un diu utilitari –tan emplegat per aqueri moviments–, hèt a mesura, punt cardinau d’ua societat desorientada, mès entà neurir ua autoestima imbatibla, a on era possibilitat d’un dialòg referit a un tresau sofrent ei substituïda peth monològ der autocrata.
