lectura reportatges

El director artístic i escenògraf fa balanç de mig segle de professió. Ha treballat amb Vicente Aranda, José Luis Cuerda, Juan Antonio Bayona o el seu bon amic d’Organyà Francesc Betriu, ja traspassat

Fa 80 anys els rius Noguera Pallaresa i Segre eren una línia d’aigua i foc que va barrar el pas de l’Exèrcit de Franco durant nou mesos. Des dels Pallars fins a la Granja d’Escarp trobem nius de metralladora, trinxeres, hospitals de sang, fosses i monuments commemoratius. Però el més impactant és que encara hi trobem memòria viva.

Delsams De.Cafè, un espai de dimensions generoses, terrassa tranquil·la i diferents ambients al cor de la zona alta per descobrir els secrets d’aquesta beguda

La nova estàtua de Manuel de Pedrolo vora el castell de l’Aranyó on va nàixer fa cent anys

Teles i pintures de l’artisa Edith Shaar inspirades en l’esperit de les papallones

Un grau, cinquanta anys i quatre edificis. Aquest curs 2018/19 en fa cinquanta que es van fer les primeres classes de dret a la ciutat de Lleida. Des d’aquella primera delegació de la UB fins a l’actual facultat al campus de Cappont han passat cinc dècades i quatre edificis. Una peregrinació amb final feliç.

L’hoquei és una de les disciplines més arrelades al nostre país, i de tots els clubs lleidatans el Llista Blava és el més emblemàtic. Juga a la màxima categoria i l’any passat va proclamar-se campió de la copa CERS europea. Amb més de cent cinquanta jugadors en totes les categories, el Llista aposta per la base amb la intenció de consolidar el futur.

Després de 18 anys, la llibreria El Genet Blau ha canviat de mans. Si l’anterior responsable va crear un referent indispensable, primer del llibre antic i després de l’infantil i juvenil, ara l’escriptora i editora lleidatana Mertxe París recull el testimoni d’aquesta segona faceta disposada a convertir-la en un espai de dinamització cultural per als més petits.

L’artista lleidatà Llukuter utilitza desenes de plantilles per crear els seus murals coloristes

Santi Iglesias, Llorenç Rosanes, Jaume Charles i Antoni Benavente publiquen ‘O(w)est’

Va ser el Ferran Adrià dels anys setanta. Era farmacèutic i advocat, però va ser al capdavant del restaurant Agut d’Avinyó que va tocar el cel amb les mans per emportar-se la primera estrella Michelin de Barcelona. El lleidatà Ramon Cabau va tenir una vida d’èxit que va acabar, dramàticament, a la Boqueria.

Fer per descobrir què passa quan la creativitat passa davant de la pressió, els judicis i la por. Aquest va ser el punt de partida del primer taller de Sentit, un espai creatiu nou a Lleida, impulsat per la fotògrafa Susana Martínez. El primer, que va tenir lloc el mes de novembre passat, va anar a càrrec de Juanan Requena, compositor, que no músic.

La mirada particular del pintor vilafranquí Aznar Chagall dels paisatges de ponent

Torrebesses és un d’aquells pobles amb encant. Els seus majestuosos casalots, el castell que vigila l’horitzó des de fa mil anys, l’església que va matar el fred a la part baixa, aljubs, cabanes de pedra seca... Però més enllà dels molts racons fotogènics, avui descobrim la història misteriosa que s’amaga entre les pedres.

Hi ha joies amb formes orgàniques, inspirades en la natura. Les coneixem. Però aquestes no són les que fa la Tatiana Cercós, una veïna de Térmens que fa joies de natura. El seu projecte ‘Artèria’ és més que joies i mocadors estampats o boles de llavors. ‘Artèria’ és un fil conductor de l’amor i el respecte a la natura on ha crescut ella i on segueix evolucionant i creant.

El kiwi és d’aquella fruita que n’hi ha a totes les cases i ningú no en parla. Originari del Nepal i internacionalitzat pels neozelandesos, a Catalunya se’n consumeix molt i se’n cultiva poc. Ens acostem a tres productors de Ponent que, amb mètodes de cultiu i finalitats comercials diferents, tenen una cosa en comú: van apostar pel kiwi.

Han donat la volta a la truita. Alguns dels manters desmunten mites i exhibeixen creativitat per explicar amb l’únic llenguatge que arriba a tothom, el del sistema, les seves intencions solidàries i antiracistes. Top Manta és una marca de roba creada per manters de Barcelona. Els lleidatans Lara i Ernest Costafreda hi han tingut molt a veure.

L'artista Juanan Requena construeix un univers paral·lel a través d'intervencions i diaris personals

Començar a ballar a partir dels 30 i fer les primeres competicions als 40 anys. Anar a dansa amb els teus fills. Donar-se permís per aprendre, divertir-se i descobrir que va bé evadir-se al ritme de hip-hop, bachata, salsa o swing. En els 15 anys que fa que existeix Dancescape, aquest és un dels canvis més importants, l’edat i l’actitud dels ballarins, però no és l’únic.

Cinc anys enrere el korfball va tenir una certa volada: la selecció catalana es movia amb comoditat als campionats internacionals i l’únic equip sènior lleidatà jugava i guanyava en lligues nacionals. Però avui aquest esport inclusiu és el més minoritari de les terres de Ponent, amb només mitja dotzena de practicants actius de l’IES Lladonosa de Lleida.

En plena bombolla econòmica, el govern d’Aznar va expandir la xarxa d’alta velocitat radial per tot Espanya amb epicentre a Madrid. Lleida, situada estratègicament en la connexió amb Barcelona i França, va estrenar parada el 2003. Quinze anys més tard és un bon moment per valorar-ne l’impacte a la ciutat i fer una radiografia del seu dia a dia.

És el primer mag de Lleida i fins ara havia estat desaparegut de la memòria històrica de la ciutat. Comparteix època, principis del segle XX, amb il·lustres com Houdini, però mai ningú no n’havia fet esment ni reconeixement. L’associació de Mags i Il·lusionistes de Lleida li organitza un homenatge i aprofitem per conèixer-lo.

PATI BAZTÁN BUSCA L’IMPACTE IRRACIONAL DELS SENTITS

El Castell del Remei, entre el Pla d’Urgell i la Noguera, ha arribat a ser escenari de fins a 50 bodes a l’any. El seu enclavament era considerat territori neutral per a moltes famílies unides per la discoteca Big Ben de Golmés. Altres parelles l’escollien perquè de petits havien viscut en aquest nucli des d’on avui dia es comercialitzen els vins del Tomàs Cusiné, al capdavant de la finca.

En un petit obrador d’Aitona es fa una de les millors rajoles de xocolata del país. Xavier Palau està al darrere de Pangea, la marca amb la qual comercialitza rajoles que només contenen cacau i sucre. Compra les llavors arreu del món, les selecciona i torra al punt just per aconseguir l’aroma i la textura exactes. Per llepar-se’n els dits.

La tecnologia segueix revolucionant el camp. Encara que els grups de WhatsApp portin mals de cap, també donen fruits com el naixement de l’associació ‘Dones del Món Rural. Pageses i Ramaderes’, que ha agafat embranzida l’últim any a partir del seu compte a Instagram. Fer xarxa, tenir visibilitat i formar part de taules sectorials són alguns dels objectius de la generació de dones que fan carrera al camp.