Mudar-se sense feina perquè el lloc fa la persona però no el treball. Així, l’Helena i la seva parella es van mudar a Peramola des de Barcelona fa tres anys. En aquest poble de poc més de 300 habitants de l’Alt Urgell aquesta patronista i dissenyadora crea les bosses KimuBCN.
Què és allò que ens mou? A partir d’aquesta pregunta, d’aparença senzilla i profunditat enganyosa, la companyia barcelonina Zero en Conducta va instal·lar-se deu dies al Teatre Foment de Juneda, amb el suport de la Fira de Titelles de Lleida, per acabar de trobar-hi respostes.
Quan parlem d’animals salvatges i exòtics sempre ens vénen al cap els grans depredadors de la sabana africana. Als marges de l’Europa industrial, sobrepoblada i domesticada, encara es poden trobar bèsties salvatges de mirada corprenedora. El fotògraf lleidatà Josep Maria Talavera s’ha endisant en boscos, praderies i costes de mig continent a la recerca d’uns mamífers que no sempre viuen en les millors condicions.
Cadascuna de les obres de la Maria Montes exposades al Centre d’Art la Panera són una composició rodona resultat d’un collage de petites partícules d’expressió artística que ha anat rescatant del seu entorn cultural català i australià. Descobrim l’univers artístic i la concepció del món d’aquesta catalana resident a Austràlia.
Amb la remor de la II Guerra Mundial de fons, a la Cerdanya van començar les obres d’un projecte tan secret com escabellat: crear una línia de búnquers a tot el Pirineu per prevenir i frenar una possible invasió pel nord. A Martinet i Montellà els van recuperar i ara es poden visitar. Un viatge en el temps de les paranoies bel·licistes.
El centenari de l’escola de Butsènit Antoni Bergós retorna a l’actualitat un homenot injustament oblidat que va ser una figura clau a la Lleida republicana, juntament amb el seu germà gran, l’arquitecte i intel·lectual Joan Bergós. La Guerra Civil va acabar amb l’efervescència d’una època de tertúlies al Xop-Bot, catalanisme i, sobretot, compromís cívic. Una ciutat d’ideals arrasada pel franquisme.
Fa 50 anys, a Lleida no hi havia universitat. Solament un 10% dels joves podien accedir a estudis superiors a Barcelona, que quedava lluny i estava mal comunicada amb la Terra Ferma. Per salvar distàncies, un grup de famílies leidatanes va impulsar un col·legi major a Pedralbes amb 84 habitacions. Avui dia és la facultat de Dret de la UB.
Enguany compleix 800 anys l’orde dels mercedaris. A Sant Ramon, a la Segarra, aquesta comunitat manté viu un monestir que és més que una majestuosa obra arquitectònica. Divendres s’omplirà de gent vinguda de tota la comarca per celebrar els tradicionals tres tombs que, segons la llegenda, va fer la mula que carregava les despulles del sant. La resta de l’any és un lloc de pau que convida al recolliment. De fet, darrerament, s’hi ha recuperat la tradició dels exvots.
Comprar cereals, llegums o fruits secs a granel és molt més que una moda exòtica i una forma de reduir la quantitat de plàstics que acumulem a la brossa de casa. Parlem d’una alimentació més sana, d’una cuina més elaborada, de prendre consciència que som el que mengem. Connectar-nos amb la terra a través de la cuina.
Qui més qui menys, ha fantasiejat amb la idea de viatjar en el temps. Montsonís és un poble que presta a fer-ho. El passat 30 de juny, la plaça del Castell es va teletransportar a l’època medieval i els assistents van poder presenciar un autèntic combat de cavallers. Atenció: no era teatre, era història viva. Realitat. Coneixem l’esport del ‘bohurt’.
Enmig de les planes de Gimenells i Raimat hi ha 2Llacs, un paradís per als amants dels esports aquàtics. Des d’una tarda amb els amics fent caiac fins a entrenar-se per a triatlons o fer esquí nàutic. Qui no troba la seua activitat és perquè no li agrada l’aigua.
Passar la nit dormint en un tipi al menjador de casa amb els teus amics i que, a més a més, sigui una festa de pijames sorpresa. Així es definiria, segur, una de les il·lusions de molts nens que des de fa temps s’ha convertit en realitat gràcies a empreses com Nits d’Indi i Bru Tipis.
A sota de la plaça Sant Joan de Lleida hi ha les restes de l’antiga església, enderrocada a mitjans del segle XIX gairebé d’un dia per l’altre per fer la plaça més gran. Enguany es commemora el 150 aniversari d’aquesta efemèride i el 850 de la creació de la parròquia i la construcció d’una de les esglésies més importants de la ciutat.
Sempre havia tingut clar que li agradava pintar i dibuixar. El que va descobrir en el seu primer viatge a l’Índia és que les dos coses van lligades al seu propòsit de vida: combatre les barreres mentals i físiques i reivindicar la sexualitat femenina, empoderar la dona amb la força del seu traç. La Cristina Dejuan és una jove lleidatana il·lustradora i muralista que es menja el món.
No n’hi ha prou amb ser bo, també ho has de semblar. A les terres de Lleida s’elaboren productes de primera qualitat disposats a competir als mercats internacionals. Per sortir a jugar a fora la marca ha de transmetre la força, la qualitat i l’essència que amaga. Cada vegada hi ha més productors locals que aposten per dissenyadors de proximitat.
A Lleida hi ha una Sabateria plena d’històries. Els formons fan amistat amb els llibres de paper texturitzat, de tacte intens com solament poden tenir els llibres llegits per diferents generacions. A la Sabateria de l’Estefania es venen llibres, però es troben oportunitats culturals i personals.
La fotografia serveix per a moltes coses: per recordar, per documentar i també per superar els límits que ens imposem o, més enllà, descobrir que tenim més competències de les que ens havíem imaginat. Així ho van viure 12 joves lleidatans que van ser fotògrafs per un dia i que ja han inaugurat exposició col·lectiva al CaixaForum Lleida.
Fernando Franco no necessita que les falles siguin Patrimoni de la Humanitat per sentir-se orgullós de mantenir la tradició. Pràcticament totes les que es baixaran a Senet dissabte que ve les fa ell a Alcarràs. Amb la fusta d’avellaner i pi del Pirineu que tallen i trien els veïns del poble, en fa de totes mides perquè cada fallaire trobi la seua.
A Lleida, malgrat ser una ciutat de prop de 140.000 habitants, també hi ha escoles rurals enmig de l’Horta on nens d’edats diverses conviuen en una mateixa aula en un entorn natural idíl·lic. Visitem dos escoles que formen part de la ZER Horta de Lleida per saber com funcionen.
Hergé va estar prou encertat quan va imaginar-se com seria viure fora de l’òrbita terrestre per escriure i dibuixar ‘Objectiu: la Lluna’. Setanta anys més tard dos lleidatans participen en un projecte científic a nivell internacional per desenvolupar expressions artístiques en absència de gravetat.
La capacitat creativa, la creativitat, és el que ens diferencia a les persones de la resta d’animals. Per tant, com més connectats a la nostra part creativa estiguem, més humans serem. En plena globalització, a l’era d’internet, neix a Lleida una proposta artística contra l’alienació.
EL JOVE FOTÒGRAF DE BENAVARRI MARIO GASCÓN S’APROPA A
LA GEOMETRIA DEL PAISATGE URBÀ DE LA CIUTAT ALEMANYA
El tercer diumeng de maig, la ciutat de Lleida s’omple amb el colors i les marxes musicals pròpies de la Festa de Moros i Cristians. Uns defensen la ciutat i els altres lluiten per conquerir-la, uns papers que cada any es van intercanviant. Centenars de ciutadans es vesteixen per desfilar al ritme d’unes bandes que posen la pell de gallina.
És inevitable capturar cada instant del nounat. Passem fotos a la família, alguns en pengen a xarxes... Però, què passa quan el postpart es viu des de l’angoixa de l’UCI? Ningú està per fer fotos, però s’agraeixen passats els dies. Ho saben la Victòria, el Manu i la Mireia, impulsors de la foto voluntària de Dits Petits, un servei que s’oferirà a l’Arnau
És un dels orgulls del poble, poc acostumat a ser protagonista de la història. El 1918 la Mancomunitat va decidir integrar-lo en un pla pilot per modernitzar el sistema educatiu català, i la primera pedra d’aquest projecte era construir escoles “belles, alegres, higièniques i funcionals”.