Enguany fa cinquanta estius les Cantarelles d’Estiu, les primeres colònies musicals que es feien a Catalunya. Organitzades per l’Orfeó Lleidatà, de seguida es van convertir en un referent per a milers de nens i nenes de tot Catalunya. Cinc dècades després encara mantenen viu l’esperit original: gaudir de la natura, conèixer el país i estimar la música.
Durant sis anys, el Rafel Panadés, actual alcalde del Poal, va estar viatjant a l’Àfrica durant un mes, com l’encarregat de la compra d’un milió de quilos de pinyes tropicals perquè poguéssim servir-les a les nostres taules per Nadal. Passats els anys i païda l’experiència que va marcar la seva vida, ens explica com era ser “le petit blanc” a la Costa d’Ivori.
Ernest Hemingway, George Orwell i Antoine de Saint-Exupéry tenen en comú haver passat a la història de la Literatura Universal, però també la seva tasca com a reporters per a mitjans de comunicació internacionals durant la Guerra Civil espanyola. La tercera de les semblances és que, durant la contesa, van ser a Lleida, encara que no van coincidir en el temps.
La tipografia transmet sensacions. L’Erika Pena parla amb passió de la psicologia que hi ha darrere de cada família tipogràfica i explica que en una tarja de visita o una invitació de boda la tipo és l’entonació del missatge. L’Erika és tan precisa amb les paraules com amb el maneig de les màquines d’impremta centenàries que ha recuperat a La Kabana d’Alfarràs.
La cruïlla de la carretera de Rocallaura a Nalec, a Vallbona de les Monges, és el punt de major concentració d’estimaocells. Són espantaocells conversos que tenen per objectiu atreure moixons, oferir-los recer i fer de conductors de la biodiversitat al territori a través d’una comunitat conscienciada. La idea va néixer de la mà de l’Eduard Viver, metge i naturalista amb casa a Vallbona, i sis anys després de la primera plantada d’estimaocells ja n’hi ha a quatre municipis més i estan a punt de presentar-se les primeres plantades urbanes d’aquests curiosos personatges.
La descontextualització aconsegueix que vegem allò que fa temps que potser mirem sense fixar-nos-hi. Aquest efecte és el que aconsegueix el Gran Mestre d’escacs Josep Oms portant aquest esport a les escoles, els casals, la presó i amb l’obertura d’una acadèmia. Després de llegir, voldran fer una partida.
Si riure allarga la vida els metges haurien de receptar el festival Buuuf! d’Alcoletge. Any rere any, rialla rere rialla, la cita de pallassos i bufons s’està consolidant en el calendari de les arts escèniques ponentines. Més de quinze companyies catalanes i internacionals faran esclatar de riure els milers de visitants.
La cooperativa és una fórmula jurídica sobre la qual volen tabús, esperances, prejudicis, projectes i moltes incògnites. En plena crisi d’un món competitiu guiat per la llei del més fort, les cooperatives han demostrat que són eficients i capaces d’adaptar-se a escenaris diversos i adversos. La clau? Tenir sempre present que el més important són les persones.
Cadascú té el seu ritme a l’hora d’aprendre, vestir-se, relacionar-se, despertar-se, parlar, respirar o fer esport. De la singularitat i l’amor per l’esport es pot fer un lloc comú multiritme en el qual tothom té cabuda. Amb aquesta bandera de respecte i compromís per la diversitat intel·lectual i física, l’associació esportiva Pibodi ofereix des de fa dos anys activitat física adaptada per a qualsevol nen o nena al mateix temps que desenvolupem al màxim les seves capacitats vetllant per la inclusió a través de l’activitat física i l’esport.
Obrir l’aixeta de casa i que baixi aigua és un gest que no va ser possible fins a finals del segle XIX a Lleida. Abans, els lleidatans anaven a buscar aigua a la font (a una de les sis que es van construir a la ciutat a principis del XIX) i, molt abans, Lleida bevia de pous. Com arriba l’aigua a les cases? Trobem la resposta al dipòsit del Pla de l’Aigua, que acaba de fer 225 anys i que segueix de celebracions.
A l’esquí li surt competència a la Val d’Aran. Encara que és l’esport indiscutible de l’hivern, les pistes de Baqueira també són escenari d’una pràctica creixent: el múixing, o trineus estirats per gossos. L’empresa Montgarri Outdoor és una de les quatre que hi ha a tot Catalunya que ofereix aquesta experiència que inclou, si un és atrevit, aprendre a portar un trineu i desplaçar-se amb la força dels gossos com un autèntic explorador polar.
La segona esmena de la Constitució dels Estats Units reconeix el dret de les persones a dur i posseir armes de foc. Es calcula que els americans tenen uns 200 milions de pistoles, escopetes i fusells, cosa que el converteix en el país del món amb més armes per càpita, i també el de més homicidis i suïcidis causats per armes de foc. El 14 de febrer va tenir lloc l’enèsim tiroteig en un institut. El lleidatà Salvador Giné acaba de publicar un llibre sobre el tema.
Després de l’èxit de la primera temporada de la sèrie d’animació ‘Horaci, l’inuit’ a Televisió de Catalunya, ja estan en marxa el trenta-cinc capítols de la segona. Sis minuts d’animació demanen unes quantes setmanes de feina. Ens ho explica l’il·lustrador d’Alpicat Òscar Sarramia, ‘alma mater’ del projecte.
La reproducció assistida és tabú. Hi ha parelles que pateixen en secret la por, la frustració i l’angoixa que porta el procés. La Sabrina Camacho, embarassada per FiV, com diu ella, va voler fer alguna cosa per compensar la falta d’acompanyament humà de les clíniques. Va obrir un canal de YouTube, ‘En busca de Miniwinis’, que ja ha traspassat la pantalla.
A moltes famílies pageses els més veterans recorden que l’aigua s’anava a buscar a la font i el tros es llaurava amb mula. Perquè això no s’oblidi a Alcarràs han obert el Centre d’Interpretació de la Pagesia, una col·lecció de centenars d’eines per explicar a les generacions més joves el món anterior a la llum elèctrica, l’aigua potable. els tractors i internet.
L’Alba Minguella dissenya la primera pell de les núvies per al dia de la seva boda. Cus vestits des de i per a la senzillesa de la feminitat. La fusió entre les seves creacions, la personalitat i la silueta de la dona és tan perfecta que a vegades resulta impossible posar-hi l’etiqueta. Així que els vestits surten del seu Atelier de Tàrrega sense firmar, cosa que diu molt d’aquesta jove dissenyadora de vestits de núvia i de convidades que, després de quatre anys d’aventura artística i empresarial en solitari, diu que ara comença a veure la llum i riu quan assegura que ja és primera opció de moltes núvies.
La boira forma part del nostre paisatge hivernal i no deixa indiferent ningú. L’odiem, la trobem a faltar, ens representa i alhora la destestem perquè no ens deixa veure el sol. És necessària per a la terra i d’un temps ençà hi ha qui la reivindica com un tret distintiu de les terres de Lleida, un corrent de fons que vol revertir la visió pessimista que l’envolta per convertir-la en un reclam turístic i un tret diferencial.
Més de 120 equips, centenars de quilòmetres de rutes pel desert, set dies i molta energia. Diversos joves lleidatans s’han llençat a participar a Uniraid, una prova de resistència i superació per a estudiants de tota la península. Enguany surten el 24 de febrer direcció Tànger carregats de motivació i de material solidari per als pobles del Marroc rural.
Costalamel, un projecte artístic en què fer roba és el que menys importa, tanca tot i que facturi 400.000 euros l’any, vengui a 35 països i tinguin molt d’èxit les seves campanyes de comunicació reivindicatives. El lleidatà Ernest Costafreda, l’ànima i creador de Costalamel, baixa persianes i, lluny d’amagar-se sota una pedra, concedeix una entrevista.
Qui té un gos sap que se l’estima com a un membre més de la família. També sap que comporta obligacions incompatibles amb fer una escapada, anar de vacances o altres obligacions que impedeixen seguir els horaris de passeig. Solució: contractar un passejador o cuidador que aculli la nostra mascota a casa i la tracti com si fos seva.
Hi ha pocs pobles que puguin acreditar dos beats i una santa. Aitona n’és un i vol reivindicar-ho com un atractiu turístic més. Als voltants de les vides i obres del beat Pare Palau i la santa Teresa Jornet s’han recuperat les cases natals d’ambdós personatges, així com la cova on es retirava el primer i la casa asil que va crear la primera residència la segona.
Facebook, Google, Intel, Airbnb o Uber són algunes de les empreses que tenen la seva seu principal a Silicon Valley, a Califòrnia. Allí on tot és possible, fins i tot confondre i fusionar la feina i l’oci fins al punt que un acaba treballant tot el dia. El David Vara, de l’empresa lleidatana Blue Indic, hi ha anat i ens explica el que ha après i descobert.
La Segarra i l’Urgell tenen un bon grapat de castells, tants que aquests territoris s’ha guanyat el sobrenom de la Castella de Catalunya. Els castells no són el que eren perquè vivim una altra època, encara que continuen defensant el poble en el qual s’ubiquen, ja no en termes bèl·lics, però sí culturals. Coneixem la transformació dels castells a partir del de Montsonís.