lectura reportatges

La Cristina Purroy, de Torrefarrera, va començar a fer pastissos amb fondant als 13 anys, ara en fa cinc. La seva creativitat i agilitat va fer que corregués la veu i les comandes van superar aviat la seva capacitat productora. Així que durant cinc anys ha frenat el temps que dedicava a una de les seves passions a favor dels estudis. Després de la selectivitat, segueix el seu instint i aquest setembre comença a estudiar rebosteria creativa i psicologia. Tot alhora. Que què tenen a veure els dolcets i la psicologia? Anem a conèixer qui hi ha darrere de ‘Dolcets i deliciosos’ i ho fem a través d’un conte.

És impossible saber quanta gent ha mort en l’intent de renovar-se. Joan Farré, de Vilanova de Segrià, va ser dels que van triomfar, dels que van arrencar els fruiters per redireccionar el negoci familiar cap a les herbes culinàries i hortalisses. Collit i envasat en fresc, sense residus ni conservants, Dverd porta els seues productes cada vegada més lluny.

Van tenir els seus anys de glòria entre els vuitanta i els noranta, quan a cada casa hi havia un vídeo i ningú no tenia cap sistema domèstic per fer còpies. Amb una clientela fidel que tendeix a envellir-se, a la ciutat només resisteixen tres videoclubs. Els temps canvien, internet forma part de les nostres vides i el seu model de negoci, tot i la resistència, és un camí que sembla abocat al precipici.

Una litografia i les planxes originals de l'artista s'exposaran per sempre al castell. 

El Sudan del Sud sofreix una de les majors catàstrofes humanitàries. Tres anys i mig de guerra civil, fam, epidèmies, violacions i execucions en massa han fet que gairebé quatre milions de persones hagin fugit de les seves cases. Molts no tenen les necessitats bàsiques assegurades, però hi ha dos jesuïtes catalans (un d’ells lleidatà) que aposten per l’educació a la província de Maban. Creuen fermament que donar coneixement als joves és reobrir les portes de l’esperança.

El 1957 es va estrenar per primera vegada al claustre de Santa Maria, a la Seu d’Urgell, el ‘Retaule de sant Ermengol’, escrit i dirigit per Esteve Albert, un activista cultural originari del Maresme i molt integrat a la societat urgellenca. Enguany se celebren seixanta anys des que es va començar a representar aquesta crònica de la vida del bisbe Ermengol.

Tenen la mateixa edat que el Cobi, la mascota que va captivar el món i que ells, sincerament, ni recorden ni reconeixen. Van veure arribar els mòbils i internet quan eren petits i malgrat haver viscut l’adolescència en plena bombolla econòmica, ara miren el futur amb escepticisme.

Morts per sobredosi d’heroïna, novatades a la mili, avistaments d’ovnis... L’hemeroteca ens mostra que no érem tan moderns com ens agrada creure. El juliol del 92, a banda dels Jocs Olímpics, es van estrenar els primers 40 km de l’A2. També es va posar la primera pedra del pantà de Rialb i de la presó de Lleida es van escapar tretze reclusos.

La ramaderia és un dels oficis més antics i ha sigut un element imprescindible per conservar el paisatge i donar vida a la muntanya. Però, a causa de l’èxode rural i les dificultats per tirar endavant amb un model econòmic més enllà dels subsidis, moltes explotacions han hagut de plegar. Malgrat tot, des de fa anys, són molts els i les joves que s’interessen pel sector primari i veuen en l’ofici de pastor una sortida laboral i un model de vida arrelat a la terra.

A mitjans del segle XIV, la pesta negra arrasava Europa i un corrent antisemita n’acusava els jueus. A Tàrrega, una nit d’estiu, la població de majoria cristiana va assaltar el call i va matar unes tres-centes persones. Una tragèdia local que va veure la llum quan els arqueòlegs del Museu Comarcal de l’Urgell van trobar-ne les fosses comunes.

A mitjans del segle XVIII, va establir-se a Tàrrega, procedent de Reus, la família Girona, que va obrir una botiga de teles a la capital de l’Urgell. Tres generacions més tard, d’aquell negoci sorgiria el grup inversor més important de la burgesia catalana del XIX. La historiadora de Bell-lloc Lluïsa Pla n’ha seguit el rastre.

Són els guardians invisibles de les vacances. Les piscines de molts pobles no poden obrir sense un socorrista, joves que dediquen tots els mesos d’estiu a vigilar que puguem gaudir amb seguretat de les piscines dels nostres pobles i ciutats. Els acompanyem al llarg de tot un dia per saber com es viu l’estiu des de la seua perspectiva.

Gairebé no és possible comprendre l’estiu sense menjar-se un gelat. N’hi ha de mítics, com la taronja tropical de la Glas, estrella indiscutible del catàleg d’aquesta empresa lleidatana que va començar com una orxateria als anys quaranta i ara ven pràcticament a tot Catalunya.

El 9 de juny es commemora el Dia Internacional dels Arxius. Enguany a Lleida la commemoració s’allargarà fins al 15 de juliol, ja que l’Arxiu Històric celebra el seu 65è aniversari amb una exposició que suposa un recorregut per la història de les comarques de Ponent a partir de documents que són molt més que ‘papers’.

A Lleida hi ha un jardí únic, de la mida de 90 camps de futbol i amb 200 anys d’història. Durant el dia és d’ús ciutadà i, quan cau la nit, passa a mans de la fauna local: senglars, genetes, teixons i un llarg etcètera. Rarament coincideixen els dos grups d’inquilins. Entrem a la Mitjana amb ulls d’escolars per redescobrir aquest bosc de ribera.

El món sempre ha estat un sistema interconnectat i amb la globalització s’ha fet encara més evident. El futur de cadascun de nosaltres està lligat al de tota la humanitat i una exposició al CaixaForum de Lleida ens convida a pensar-hi. Els reptes globals de la humanitat resumits en disset objectius dels quals tothom té un bocí de responsabilitat.

Fer música, dansa, futbol o anglès són algunes de les activitats extraescolars més comunes però no són les úniques. Des de fa uns mesos, els nens i nenes de Lleida majors de set anys ja poden aprendre a cuinar al sortir de l’escola. Visitem el Projecte Xef, del jove cuiner Carlos Palomera.

L'estudi de disseny gràfic 131.GD està nominat als premis internacionals Laus de tipografia experimental del FAD

Quedar-se a l’atur va ser el punt d’inflexió de l’Anna Terés, una lleidatana de Castelló de Farfanya que viu amb la seva família a Logronyo i que té un dels 20 millors blogs espanyols: annarecetasfaciles.com. Amb el Premi Millor Bloc Gastronòmic de #20blogs encara recent, va venir a l’Aplec del Caragol. En tres anys que fa que va començar amb el seu blog s’ha convertit en una de les gastroblogueres més conegudes. Entre els seus perfils de xarxes i el canal de Youtube suma més de quatre milions de seguidors, un caramelet per al Google Adds.

Alec Wainman vivia a Londres quan el 1936 va allistar-se a la Unitat Mèdica Britànica amb la idea de viatjar a Espanya i donar suport a la lluita contra el feixisme. Vuitanta anys més tard l’editorial Milenio publica ‘Almas vivas’, les fotos que va fer durant dos anys amb la seua Leica a la rereguarda del front republicà.

El budisme tibetà, estèticament, és molt cridaner als ulls occidentals: decoracions coloristes i monjos amb el cap rapat vestits amb túniques granades. Si aparquem l’estètica hi trobem una comunitat que ha trobat un camí cap al benestar i la pau personal a través de l’alliberament de la ment. També a Lleida.

L’Oriol i el Javier miraven el Dakar a la televisió quan van descobrir que existia el Panda Raid, el germà petit d’aquesta cursa extrema. Es van animar i al cap d’uns mesos ja tenien un cotxe per recórrer el desert. A la motxilla, algun recanvi i poca roba per estalviar pes. Tan poca que en van haver de comprar al Marroc.

El cos no és un conjunt de necessitats, sinó un conjunt en si. A l’espai de salut Equilibrium de Lleida ens proposen cuidar-nos des d’una perspectiva global. Fent exercici segons les nostres possibilitats, menjant segons les necessitats, preguntant-nos sobre els motius dels nostres objectius i sent conscients de qui som, on som, què fem i com ho fem.