Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

SANITAT

La crisi dels ous amb fipronil evidencia les esquerdes del control alimentari a la UE

  • EFE
15/08/2017 a les 16:25
La CE ha evitat tractar el tema amb la paraula "crisi", ja que tècnicament, segons els nivells detectats fins ara, no hi ha un risc potencial per al consum
La crisi dels ous amb fipronil evidencia les esquerdes del control alimentari a la UE

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vista d'un cartró d'ous d'un supermercat a París, França.

EFE/Archivo

La crisi dels ous contaminats amb fipronil ha posat de manifest les esquerdes del sistema alimentari europeu, que ja ha sembrat dubtes als consumidors en l’última dècada amb altres episodis com el de la grip aviària, la carn de cavall o l’E .Coli.

Si en els últims mesos Brussel·les presumia del seu estricte sistema de control i mirava amb recel al Brasil per un frau en la venda de carn en mal estat que va escatxigar fins i tot les negociacions de l’acord amb Mercosur, la Unió Europea (UE) ha ara d’analitzar els seus fallos i tornar la confiança als seus propis consumidors.

L’escàndol dels ous amb fipronil recorda el de la carn de cavall detectada el 2013, que va afectar més de 20 països, i que es venia en preparats carnis com a boví.

Els experts van assegurar llavors que les traces de carn equina no implicaven un risc sanitari, però l’assumpte va danyar la confiança dels consumidors europeus i va fer dubtar de l’efectivitat dels controls a la cadena alimentària.

L’Executiu comunitari va respondre amb una sèrie de propostes per reforçar els controls, que preveia augmentar-los sense avís previ, la cooperació entre països i endurir les sancions als qui infringeixin les normes.

El frau de la carn equina va tornar l’abril passat amb la denominada operació "Gazel", que va desmantellar una xarxa il·legal de venda de carn equina i es va saldar amb més d’una vintena de detinguts a Espanya, alguns dels quals van ingressar a la presó imputats per delictes contra la salut pública, blanqueig, falsedat i pertinença a organització criminal.

El tema va afectar també França, Itàlia, Bèlgica i Portugal i va saltar, segons va dir llavors la Comissió Europea (CE) gràcies als nous punts de control establerts arran de l’escàndol de 2013.

El nou frau, aquesta vegada en partides d’ous contaminades amb un insecticida d’ús il·legal a la cadena alimentària, ha recordat a Brussel·les la necessitat de continuar treballant en l’assumpte.

La CE ha evitat tractar el tema amb la paraula "crisi", ja que tècnicament, segons els nivells detectats fins ara, no hi ha un risc potencial per al consum, encara que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) qualifica el producte com a "moderadament tòxic" i els llindars "màxims" establerts a nivell europeu han estat superats en algunes partides.

El fipronil no ha causat cap intoxicació mortal, contràriament al brot de l’"E .coli" el 2011, que va afectar sobretot els productors de cogombre a Espanya perquè erròniament es va assenyalar a Alemanya a aquesta hortalissa espanyola com l’origen del brot infecciós.

Van morir llavors 15 persones a Alemanya i una a Suècia, encara que la CE només va confirmar tres morts, i n’hi va haver 347 d’infectats a Alemanya, 30 a Suècia, 13 a Dinamarca, 6 a França, 7 a Holanda, un a Suïssa i 6 als Estats Units, i dos casos d’espanyols que havien viatjat a Alemanya en aquell moment.

La UE reviu també els fantasmes de la crisi "vaques boges", que va esclatar el 1996, va causar centenars de morts en una desena de països i pèrdues milionàries en la ramaderia europea, o el cas de les dioxines detectat a Bèlgica el 1999, amb la contaminació greu en pinsos compostos en explotacions d’ocells de corral.

El sistema de control alimentari europeu es regeix per una eina d’alerta ràpida compartida pels Estats membres (RASFF, en les seues sigles en anglès), creat el 1979 i en el que els països envien notificacions urgents quan detecten una cosa anormal als seus aliments.

Segons l’últim informe del RASFF, les alertes van passar de 523, el 2012, a 821 el 2016.

L’escàndol del fipronil, tanmateix, ha posat en dubte que els països utilitzin correctament aquest sistema, ja que, si bé Bèlgica havia detectat la substància en ous al juny, no ho va comunicar a la resta de països fins el 20 de juliol.

La sospita recau en l’empresa holandesa Chickfriend, que suposadament va comercialitzar com "bio" un tractament per a les gallines amb aquest insecticida, que seria en l’origen del frau.

Els seus dos administradors, detinguts des de dijous passat, romandran a la presó almenys dos setmanes més després de declarar avui davant del jutge.

Bèlgica, a més, va acusar Holanda d’haver detectat la substància al novembre i d’"alentir" la gestió de la crisi, mentre la CE intenta fer d’àrbitre i diu que no entrarà "en un joc de culpes".

Tanmateix, sí que ha ara d’analitzar el seu paper com a supervisor i l’eficiència de les normes comunitàries, per a la qual cosa ha convocat una reunió el proper 26 de setembre en la que espera extreure noves lliçons d’aquest escàndol i posar en marxa noves mesures.

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre