SEGRE

ESNOTICIA

El camp mira cap a la UE

Anualment el sector agrari de Lleida rep més de 160 milions de fons comunitaris claus || Encara que el porcí no rep ajuts directes i en el cas de la fructicultura són mínims

Recollida de cereal a Tarroja en una imatge d'arxiu

UP preveu menys collita en cereal i herbacis a causa de la meteorologiaXavier Santesmasses

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

El sector agrari de Lleida està clarament implicat de la mà de les dos grans organitzacions agràries, Unió de Pagesos i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya en la defensa del dret a decidir i la participació en importants mobilitzacions, com la de dissabte a Barcelona. Des de totes dos s’és conscient de les importants conseqüències que pot tenir la declaració d’independència de Catalunya. I en especial de les possibles repercussions en l’aplicació dels ajuts comunitaris.

LA DADA: 8.175 EUROS > L’ajuda mitjana per als pagesos de Lleida que cobren de la UE va assolir els 8.175 euros l’any passat.

LES CLAUS

Beneficiaris

. Un total de 19.936 agricultors i ramaders de Lleida van rebre durant l’any passat algun tipus d’ajuda directa de fons europeus. Es tracta d’una xifra que va a la baixa. L’any 2015, el nombre de pagesos amb primes va arribar als 21.184. 

  • Fons

    . El Fons Espanyol de Garantia Agrària (FEGA) xifra en 162,991 milions d’euros els ajuts agraris que van arribar a Lleida l’any 2016. D’aquests, 141 corresponien al Fons Europeu Agrícola de Garantia, i els 22 restants del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural. En la primera d’aquestes partides s’inclouen els ajuts directes de la Política Agrària Comuna (PAC). 

  • Mercats

    . Els ajuts agraris, i més concretament el manteniment dels fons, són clau per al sector de Lleida, però també ho és poder mantenir les regles del joc actuals en cas d’exportacions. En definitiva, que no es pugui veure minvada la capacitat de vendes en altres països, així com que no existeixi cap boicot als seus productes.

  • Les institucions europees han advertit que qualsevol nou Estat s’hauria de posar a la cua i demanar l’ingrés a la Unió, una cosa que des del món independentista es descarta perquè es considera pràcticament impossible que un territori del pes econòmic que té el català pogués quedar-se al marge de la Unió Europea. A més, es defensa que una Catalunya estat independent podria disposar de tots els ingressos fiscals que recaptés, sense dèficit fiscal, i, amb això, comptaria amb fons per fer política agrària. Per als agricultors ser o no ser membres comunitaris té una importància que en diners directes es tradueix en més de 160 milions d’euros a l’any, que són els fons que arriben via ajuts comunitaris a la província.

    Montoro va intervenir els comptes catalans, però els fons europeus, en principi, n’estan al marge

    L’any passat en concret es van fregar els 163 milions d’euros, segons les dades oficials del Fons Espanyol de Garantia Agrària. L’any 2016 van ser 19.936 els agricultors i empreses que van aconseguir algun tipus de primes comunitàries, davant dels 21.184 que hi van accedir un any abans. D’aquesta manera, la subvenció mitjana per agricultor es va situar en els 8.175 euros. El gruix dels ajuts comunitaris corresponen a diners provinents del Fons Europeu Agrícola de Garantia (FEAGA), que amb 141 milions va cobrir l’any passat els ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC). Per exemple, parlem d’ajuts que reben els cerealistes, els productors de boví o sectors claus a les comarques de Lleida com l’oli d’oliva o l’ametller. És cert que hi ha sectors tan importants com el porcí que manquen de primes directes, encara que comptin amb sistemes de suport en casos de crisi com per emmagatzemar carn o afavorir les exportacions. Però també és veritat que els seus animals es nodreixen en part de pinsos produïts amb cereals que sí que han estat primats per la UE.

    En el cas de la fruita, amb prou feines queden reminiscències d’ajuts passats, però surten dels fons europeus capitals importants per a les anomenades organitzacions de productors o per finançar retirades de fruita del mercat en cas de crisi de preus de mercats, com malauradament ha viscut en els últims estius el sector productor de préssecs, nectarines i paraguaians.

    Els altres gairebé 22 milions de capitals que van arribar l’any passat procedents de la UE van correspondre al Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). És aquesta una línia financera, únicament en gestió compartida, dirigida als programes de desenvolupament rural.

    De la defensa de la gestió a la intervenció de fons Ja fa setmanes, abans fins i tot de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, que el ministeri d’Hisenda ha endurit el control de les finances de la Generalitat, la qual cosa va tendir a denominar-se com l’aplicació del 155 econòmic per part del ministre Cristóbal Montoro.  El 22 de setembre, la conselleria d’Agricultura, que dirigeix Meritxell Serret, afirmava que el seu departament és l’organisme pagador reconegut dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC), i com a tal es definia com “a punt per poder fer efectives” les primes als pagesos catalans, i més en concret l’anunciat avançament del 70 per cent d’aquestes. Deia que estava a punt perquè els diners que la Unió Europea destina als agricultors catalans puguin fer-se efectius “quan es disposi d’aquests fons”. Per la seua part, el divendres de la setmana passada, el ministeri d’Agricultura va dir que estava preparat per resoldre pel seu compte i atendre els pagaments dels ajuts europeus que hagin estat concedits l’any 2017 a beneficiaris catalans, en el cas que el Parlament aprovés una declaració unilateral d’independència. Els fons d’ajuda europeus relacionats amb el ministeri d’Agricultura estarien en principi exclosos de la intervenció del ministeri d’Hisenda sobre els comptes catalans.

    tracking