AGRICULTURA UNIÓ EUROPEA
Lleida es juga 163 milions en la reforma de la PAC, per a la qual encara no hi ha pressupost
El Brexit pot passar factura als fons agraris que s’han d’articular a partir del 2020 || Les primeres línies proposades per Brussel·les han aixecat un gran rebuig per part del sector agrari
Imatge d’una recol·lectora en l’inici de la campanya en una finca de la província.
El sector agrari de Lleida es juga en la reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) pràcticament 163 milions d’euros. És la xifra que van rebre en total l’any passat 19.936 beneficiaris de la província del Fons Europeu Agrícola de Garantia (Feaga) i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (Feader). Aquests fons són claus per a alguns sectors de Lleida, com el cas dels productors de cereals, mentre que d’altres no tenen suports comunitaris, com és el cas del porcí. Per a la fruita dolça pràcticament no existeixen ajuts directes, amb prou feines queden uns serrells d’antigues primes a la producció de fruita per a indústria, i els suports comunitaris arriben de la mà de l’Organització Comuna del Mercat, amb el finançament dels anomenats programes operatius per a les organitzacions de productors.
Els ajuts que han arribat a Lleida en els últims anys han anat a la baixa. En part es deu a les últimes reformes de la PAC, però destaca també que any rere any es redueix el nombre de beneficiaris a la província. Per exemple, el balanç dels ajuts comunitaris el 2016 presentava un import de gairebé 178 milions i 21.184 beneficiaris.
El ministeri rebutja la renacionalització dels ajuts de la Política Agrària Comuna
La PAC compta amb un pressupost anual d’uns 59.000 milions per a tota la Unió Europea
Cada vegada que s’ha de reformar la PAC, es converteix en una veritable lluita entre els països del nord, amb una agricultura continental, i els del sud, marcat per les produccions mediterrànies.
A més, en aquesta ocasió s’afegeix un problema afegit, de la mà del Brexit. La sortida del Regne Unit de la Unió Europea suposarà en bona mesura una patacada al pressupost comunitari i tot fa indicar que acabarà afectant la política agrària. Els últims càlculs apunten que deixarà un forat d’entre 1.200 i 3.100 milions d’euros.
Aquesta menor disponibilitat de fons fa mesos que s’havia traduït en rumors que la Comissió Europea apostaria per intentar renacionalitzar, almenys en part, la PAC. Es tracta d’una política que beneficiaria els pagesos dels països rics, que compten amb més fons per recolzar els seus sectors.
Per la seua part, la ministra d’Agricultura, Isabel García Tejerina, ja va advertir en una entrevista a SEGRE que “la possibilitat del cofinançament dels ajuts directes de la PAC seria una línia roja” per al seu departament. És a dir, que Espanya vol que la PAC segueixi sent europea cent per cent i que els ajuts que rebi un sector o un agricultor d’un país o un altre no depengui de la capacitat econòmica de cada Estat, que tingui o no diners per cofinançar les polítiques.
Es tracta només d’uns traços de per on vol que vagi la PAC, per a alguns és una espècie de “globus sonda” en què es comencen a revelar intencions renacionalitzadores d’aquesta política clau per al camp de Lleida.
El risc que sigui menys europea i més nacional
La Comissió Europea (CE) ha presentat aquesta setmana el que es denomina com a “comunicació” sobre les directrius de la nova Política Agrària Comuna.
Previsiblement, la proposta mantindrà l’estructura actual dels dos pilars, assegura la CE, però “més flexible”, amb un nou sistema d’implementació dels ajuts, que donarà “més llibertat als països i regions”. Segons aquesta idea, cada Estat haurà de desenvolupar un pla estratègic, aprovat posteriorment per la CE, en el qual hauran d’establir com assolir els objectius.
