AGRICULTURA FRUITA
Lleida ha sacrificat en els últims dotze anys 8.200 hectàrees de pomeres i pereres
El degoteig a la baixa es manté i ara ni arriben a les 15.600 ha a la província || El retrocés més notable correspon a la producció de pera, amb un descens de superfície de més de 4.700 hectàrees
Imatge d’una finca de pereres captada aquesta setmana al Pla d’Urgell.
Els agricultors de Lleida mantenen l’aposta de reducció de superfície dedicada a pomeres i pereres que ha portat a sacrificar 8.203 hectàrees dedicades a la fruita de llavor durant els últims dotze anys, entre el 2005 i el 2017. Segons es desprèn de les últimes dades oficials de la conselleria d’Agricultura, a la província s’han passat de 23.775 hectàrees qualificades com a productives a tot just 15.572. El cultiu més afectat ha estat el de les pereres, amb un descens de superfície de 4.732 hectàrees. En aquest cas, les finques sumen actualment 9.254 hectàrees destinades a la producció de pera, quan fa dotze anys la conselleria en tenia 13.986 de comptabilitzades. En pomeres, el descens es xifra en 3.471 hectàrees productives al passar de 10.069 a 7.061.
A l’hora d’analitzar el perquè d’aquesta evolució, s’ha de tenir en compte diversos factors. D’una banda, el boom de plantació de fruita de pinyol anys enrere, coincidint amb moments de bons preus que van animar a produir préssecs, nectarines i paraguaians. D’altra banda, els problemes de producció relacionats amb algunes varietats de pera. L’eliminació d’uns controladors del vigor dels arbres per part de la Unió Europea va convertir en molt més complicat el maneig de la pera blanquilla, per exemple. Per això, es va apreciar un descens de producció d’aquesta varietat i una aposta per plantacions de conference. A més, en el camp de la poma, els productors de Lleida lluiten amb una ferotge competència exterior. Un informe d’Afrucat va revelar que prop de la meitat de les pomes que es consumeixen a Espanya, en concret un 44%, procedeix d’altres països. En el cas de la pera, la fruita local domina als lineals, amb un 85,8 per cent, segons indica la patronal de la fruita catalana.
La fruita de pinyol ha guanyat vora un 60% de superfície en aquest període
La reducció de superfície de fruita de llavor s’ha compensat en bona part per un increment a la de pinyol. De fet, entre els anys 2005 i 2012, les finques destinades a la producció de préssecs i nectarines, fonamentalment, s’han disparat en gairebé un 60% al passar d’11.493 a 18.264. Aquest increment de superfície i, en conseqüència, de producció, s’ha repetit a tota la vall de l’Ebre i el sector està patint una aguda crisi de preus i de resultats des de l’estiu del 2014, coincidint amb el veto rus a diferents productes europeus, entre els quals es troba la fruita.
