SEGRE

MACROECONOMIA CONJUNTURA

Guissona és la tercera ciutat catalana on la indústria pesa més en l'economia, el 75%

Amb Vielha, són les úniques dos grans localitats lleidatanes amb un PIB per habitant superior a la mitjana de Catalunya || La ciutat de Lleida és la setena per riquesa dels principals municipis

Sala d’especejament de porcí de BonÀrea Corporació al seu complex La Closa de Guissona.

Sala d’especejament de porcí de BonÀrea Corporació al seu complex La Closa de Guissona.BONÀREA

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L’economia de Guissona pilota sobre la indústria, que aporta el 75,5% del Producte Interior Brut. És la tercera taxa més elevada de tot Catalunya, només precedida per Canonja (88,5%) i Santa Margarida i els Monjos (77,3%). Així ho recull un informe que acaba de fer públic l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) amb dades de l’any 2015 i un avenç del 2016.

Aquest estudi demostra la importància dels grans projectes econòmics tractors, que en el cas de Guissona són liderats per BonÀrea Corporació. De fet, el seu pes es deixa sentir també a la comarca de la Segarra, que es pot qualificar com la segona on la indústria té un paper més important en la seua economia. Suposa el 53,5% de la seua riquesa, i en aquest cas la líder és Ribera d’Ebre amb un 70%. La mitjana catalana del pes industrial és d’un 21,1%.

El sector dels serveis, per la seua part, és la principal activitat a 37 de les 41 comarques catalanes, amb el Barcelonès al capdavant (87,3%). A la província, la líder sectorial és la Val d’Aran amb un 77%. En aquest cas el gran tractor és el turisme amb l’estació de Baqueira com a punta de llança. Al darrere se situen el Segrià (75,5%), amb l’efecte que té la capitalitat provincial de Lleida, i l’Alt Urgell (73,9%), en aquest cas pel pes de la Seu d’Urgell al Pirineu, dos ciutats que proveeixen de serveis tota la zona.

La ciutat de Lleida, d’acord amb la informació d’Idescat, se situa en el grup de les líders catalanes en Producte Interior Brut. Els seus 4.045,9 milions d’euros la col·loquen com la setena de tot Catalunya. La líder indiscutible és Barcelona (69.420,3), seguida de l’Hospitalet de Llobregat (6.154,4), Tarragona (5.221,6), Terrassa (4.888), Sabadell (4.451,1) i Badalona (4.063,2).

En el repartiment de riquesa o PIB per habitant, les grans ciutats de Lleida es mantenen bastant endarrerides respecte a la mitjana, amb l’excepció dels casos de Guissona i Vielha. De fet, els 42.800 euros de mitjana de la localitat de la Segarra se situen un 47,5% per sobre de la mitjana catalana. A Vielha el PIB per habitant és un 7,3% superior a la mitjana, i assoleix els 31.100 euros. Lleida se situa molt a prop de la mitjana, tan sols un 1,1% per sota.

Les Garrigues, la Noguera i el Pla, on prima més el sector primari

Les Garrigues, la Noguera i el Pla d’Urgell són les úniques comarques de tot Catalunya on el pes del sector agrari es mesura amb dos dígits. En concret, suposa respectivament el 21%, el 19,2 per cent i l’11,6%. Tanmateix, cal tenir en compte les connexions entre els diferents sectors. Per exemple, seria difícil d’entendre el 29,4% del pes de la indústria de les Garrigues sense un potent sector d’oliverars.

tracking