ESNOTICIA
La campanya de la fruita costa al sector 188 milions i ocupa 23.000 persones
Dóna feina al 12% dels treballadors a les comarques de Ponent els mesos d’estiu
Un grup de treballadors del camp, aquesta setmana en una finca a Albatàrrec.
La campanya de la fruita representa a Lleida pràcticament dotze de cada cent llocs de treball a les comarques de Ponent en els mesos d’estiu i suposa un desemborsament d’uns 188 milions d’euros per a agricultors i centrals en salaris, Seguretat Social i IRPF d’aquests treballadors. Aquestes xifres donen idea de la importància laboral.
L’economia de Lleida té en el sector agroalimentari un dels puntals i el fructícola és un dels més reconeguts. En plena campanya de la fruita, pot arribar a representar a la província de l’ordre de dotze de cada cent treballadors per compte d’altri (persones contractades sense tenir en compte els mateixos agricultors). L’any passat el mes d’agost, quan es registra la punta de contractació al camp, cotitzaven al sector agrari de la Seguretat Social 16.860 treballadors, quan en el règim general hi havia 137.683 persones afiliades. S’ha de tenir en compte la possibilitat que molts treballadors en casos de centrals fructícoles s’enquadrin en altres sectors.
De fet, tant les administracions com les organitzacions agràries i sindicats de treballadors calculen que la fruita, des de la finca fins a la sortida ja envasada per a la comercialització, necessita a l’entorn d’unes 22.000 a 23.000 persones de mitjana al llarg de la campanya, que es pot considerar que comença l’1 de maig amb les tasques d’aclarida i conclou l’1 d’octubre. Parlem també de dates estimatives, perquè les zones primerenques poden avançar a l’inici i les fruites tardanes, com la poma pink lady, requereixen ocupació més enllà de la data que es dóna per conclosa en general.
El mes de juliol passat es va firmar el conveni del camp, que situa en 6,30 euros el salari per hora
Amb aquestes xifres de mitjana i segons un estudi d’Asaja Lleida, el desemborsament dels productors i de les centrals fructícoles en salaris, Seguretat Social i Impost sobre la Renda s’eleva a la província als 188 milions d’euros. El gruix se l’emporten els salaris, amb més d’un milió d’euros diari, fins a superar els 138 milions pels 130 dies de feina. La Seguretat Social, per la seua part, s’embutxaca 37 milions més en concepte de Seguretat Social, i al seu torn el Fisc ingressa més de 12,5 milions d’euros per IRPF. Els productors, a més, han de pagar, segons l’estudi d’Asaja, 22 euros pel concepte d’“assegurança conveni”. Tenint en compte el voltant de 2.500 fructicultors d’acord amb l’informe, parlem de 55.000 euros addicionals.
Però això són sempre mitjanes perquè els treballadors de temporada a la fruita, com els agricultors, també miren els arbres i el cel per veure el seu futur. En casos de grans collites, com la temporada passada, s’estima que les necessitats de mà d’obra es van elevar a 27.000 persones. Aquest any, la caiguda de la producció ha reduït l’ocupació, a la qual cosa s’han sumat els estralls de la pedra en alguns punts, com Alcarràs. De fet, UGT estima que aquest any s’han pogut perdre uns 2.000 llocs de treball sobre un any normal.
Podria ser que aquest any la contractació caigués fins i tot a poc més de 20.000 treballadors. En aquest context de baixa producció, retard de la collita per raons meteorològiques i una demanda que es tradueix en falta d’estocs a les cambres, la campanya en termes laborals està discorrent en calma. Hi ha menys treballadors que altres anys però d’acord amb les necessitats.
De fet, entre el 70 i el 80 per cent de les quadrilles que tenen els agricultors per recollir fruita són persones que van a les finques any rere any. És a dir, que només es necessitaria una part de personal nou. Però, per exemple, Unió de Pagesos i JARC-COAG alerten que s’estan tornant a donar situacions en les quals altres sectors tiren d’empleats que en els últims anys venien a treballar al camp. En els moments més durs de la crisi econòmica, van ser molts els que van buscar en la fruita una sortida a la desocupació.
Avui, amb la recuperació, indústria o serveis estan “recuperant” personal atret per millors salaris que havia buscat el seu futur al camp. UGT apunta que amb la firma el mes de juliol del conveni del camp, que va elevar el salari per hora dels temporers de 6,18 a 6,30 euros, un peó comptaria amb un salari brut anual d’aproximadament 11.450 euros, lluny de ser mileurista. L’objectiu és poder començar a negociar l’acord laboral per l’any que ve al setembre, perquè sigui vigent a començament de campanya.
A més a més, manté els allotjaments al punt de mira. Aposta per una taula d’Administracions i partits que pugui establir ajuts perquè ajuntaments i pagesos tinguin recursos per tornar a invertir-hi. Des que van desaparèixer el 2012, assegura que no hi ha hagut inversions per raons econòmiques, assumeix, en un context de retallades pressupostàries i de mals preus de la fruita. Però considera que la situació ha de canviar.
