SEGRE

AGRICULTURA BALANÇ

La collita de cereal cau fins un 40% a les comarques de Lleida per la sequera

Novament, la sequera i una meteorologia atípica, amb altes temperatures aquest hivern passat i també durant bona part de la primavera, poden provocar un descens de fins un 40% en la producció de cereals. Amb tot, els pagesos confien que les últimes pluges poden pal·liar en part el daltabaix de la collita.

Imatge d’una recol·lectora treballant en un camp de cereal de Vallmanya.

Imatge d’una recol·lectora treballant en un camp de cereal de Vallmanya.

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La producció de cereal d’hivern, la collita del qual ha començat fa un parell de setmanes a les zones més primerenques del Segrià, pot arribar a caure aquesta temporada fins un 40 per cent en comparació amb un any normal. La causa és una meteorologia adversa, amb una sequera els efectes de la qual s’han agreujat per altes temperatures a l’hivern i a inicis de la primavera, sobretot a les zones de secà. Les últimes pluges i les temperatures fresques a l’abril i el maig han millorat les perspectives inicials i han contribuït en certa mesura a salvar una campanya que fa uns mesos es preveia “catastròfica”. Per al responsable d’herbacis d’Unió de Pagesos (UP), Santi Caudevilla, el descens de la producció variarà sensiblement segons els cicles de producció de les varietats de cereal escollides i les zones de producció, però va alertar de caigudes fins del 40 per cent. Amb tot, UP no preveu un increment dels preus del cereal d’hivern a curt termini i adverteix que els productors han de suportar un augment dels costos per l’encariment dels preus dels adobs.

A nivell estatal, l’Associació de Comerç de Cereals i Oleaginoses (Accoe) estima que la producció de cereals de tardor-hivern caurà entorn d’un 30,21 per cent i que la collita no superarà els 13 milions de tones, una xifra força inferior a la mitjana dels últims cinc anys, que s’acostava als 20 milions de tones, segons els majoristes. Pel que fa a preus, durant la setmana 23 (del 3 al 9 de juny), el panís va ser el cereal amb més repunt de cotitzacions, un 0,77 per cent respecte a la mitjana dels set dies anteriors, al situar-se el seu valor en 185,51 euros per tona. Per la seua part, el blat tou va cotitzar 197,56 euros/tona, amb un augment del 0,51%, i l’ordi va arribar a 182,27 euros/tona (+0,35%). Mentrestant, les baixades setmanals les van protagonitzar de nou el blat dur (211,33 euros/tona, (–0,16 per cent) i l’ordi de malta (192 euros/tona (–0,10%). Durant les 23 primeres setmanes del 2019, l’evolució dels preus a l’engròs dels cereals van passar per una alça en el blat dur (+3,4%) i el panís (+2,08 per cent), i retallades en el blat tou (–2,21%) i en l’ordi (–4,95 per cent).

Lamenten la falta de suport davant la renovació de maquinària agrícola

A nivell mundial, l’excés de pluges als Estats Units i la calor que ha provocat sequeres a les principals zones productores de Rússia, són els principals condicionants d’una menor producció de la que s’esperava i sobretot amb una baixada de la qualitat del cereal, segons el sector.

Critica que la proporció de caiguda de preus no es traslladi també al gasoil agrícola, fonamental per al treball dels agricultors, que demanen una regulació que tingui en compte les peculiaritats del camp. “Assistim una vegada més al mateix, sense que es prengui cap mesura de control per part dels poders públics. Quan puja el cru, els preus del combustible es disparen com un coet, però quan el petroli baixa, les companyies que dominen el subministrament no tenen cap pressa a repercutir-ho”, indica.

Denuncien que el petroli baixa molt més que el gasoil agrícola Unió d’Unions d’Agricultors i Ramaders, de la qual forma part Unió de Pagesos, ha denunciat que les baixades del cru no es reflecteixen en similar proporció al preu del gasoil B. L’organització agrària destaca que, des de finals l’abril, data en la qual el petroli comptava amb el preu més alt per barril aquest 2019, ha caigut una mica més d’un 17 per cent al juny, mentre que el gasoil agrícola ho ha fet només en un 4%. A més, critica que es demani més adaptació als agricultors i ramaders a normes de mediambientals i no s’ofereixin eines o solucions que vagin encaminades al seu compliment. D’aquesta forma, l’organització agrària destaca la falta de suport suficient davant la renovació de maquinària agrícola per models més eficients, així com l’anunciada normativa que el Govern espanyol projecta contra el dièsel per la via fiscal, a favor de la descarbonització de l’economia.

tracking