SEGRE

Augmenta el frau amb fons agrícoles a la UE

Espanya és l'estat europeu on es detecten més "irregularitats"

L'oficina de l'OLAF, encarregada de lluitar contra la corrupció a la UE en relació als fons europeus.

Augmenta el frau amb fons agrícoles a la UEACN

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

L'Oficina de Lluita Europea contra el Frau (OLAF) va advertir aquest dimarts que ha augmentat el frau amb els fons agrícoles comunitaris, mentre que els grups organitzats que enganyen en el pagament de tarifes duaneres recorren cada vegada més al comerç electrònic. Així es desprèn de l'informe anual de l'OLAF, que analitza les tendències registrades el 2018, un any en el qual va tancar 167 investigacions i va recomanar a institucions i Estats membres recuperar 371 milions d'euros per al pressupost comunitari.

Es tracta de diners que no van arribar a les arques europees pel frau o que no seran desemborsats després de detectar irregularitats en els projectes receptors. L'OLAF investiga casos de frau que afectin el pressupost de la Unió Europea (UE), ja sigui corrupció, contraban, malversació o blanqueig de diner, entre altres, que cada vegada més impliquen diversos països.

De les 414 investigacions que romanien obertes al final de 2018 (219 d'obertes aquell any), la major part afecten als fons estructurals (85), mentre que 65 tenen a veure amb el personal comunitari, 44 amb l'ajuda a l'exterior, 43 amb duanes i 33 als fons agrícoles, entre d'altres.

Més frau amb els ajuts a l'Agricultura

En els últims anys, l'OLAF ha trobat un major nombre de casos de frau lligats als ajuts a l'agricultura, en particular als destinats a promocionar productes europeus. El 2018, l'OLAF va investigar a un grup organitzat que oferia en diferents països ajuda als ramaders que volien promocionar els seus lactis fora de la UE, fins i tot finançament per sufragar part dels costos. Després creaven una xarxa d'empreses pantalla a diversos països i, amb la col·laboració dels beneficiaris, manipulaven els procediments de licitació, unflaven els preus per rebre fons per serveis que no prestaven i blanquejaven després els ajuts rebuts. En total, OLAF va demanar de recuperar 15 milions d'euros per aquesta raó.

L'agència ha investigat també casos de "falsos grangers", en què els defraudadors sol·licitaven ajuts a nom de persones mortes, o de "ramats fantasma", en els quals es demanaven ajuts per a animals que no existien.

Un altre tipus de frau és l'anomenat "agropirata" en què se sol·liciten fons per a terres que ni tan sols no pertanyen al sol·licitant. L'OLAF va reclamar a França més de mig milió d'euros el 2018 per un cas d'aquest tipus.

Espanya és l'estat de la UE on es detecten més "irregularitats"

Segons l'informe de l'OLAF, Espanya és l'estat de la Unió Europea on més "irregularitats" es detecten en l'ús de fons europeus de cohesió i agraris. Així, l'estat espanyol va registrar entre el 2014 i el 2018 gairebé 11.000 casos d'anomalies "fraudulentes" i d'altres tipus relacionades amb el finançament europeu. Una xifra que contrasta significativament amb el nombre de deteccions a la resta de països de la UE. Per exemple, el segon estat on més casos s'han registrat, Polònia, en té la meitat que Espanya. Tot i això, l'impacte financer d'aquestes irregularitats a l'Estat és de mitjana baix en relació a la quantitat de fons europeus rebuts, d'un 3% aproximadament.

Fonts properes a l'OLAF expliquen que l'elevat nombre de casos a Espanya no impliquen que a l'Estat hi hagi més problemes, sinó que es fan més "controls". L'informe de l'OLAF pel 2018 publicat aquest dimarts posa com a exemple d'ús irregular de subvencions europees un cas de doble finançament en projectes de recerca a Espanya.

En concret, explica que l'oficina europea va concloure una investigació el 2018 constatant que una empresa internacional es va beneficiar de vuit subvencions europees per a projectes que també eren finançats pel govern espanyol a través de les ajudes Torres Quevedo, un fet que no van comunicar. La companyia fins i tot va presentar declaracions a les autoritats espanyoles assegurant que no tenien altres fons per al projecte de recerca. L'empresa va haver de retornar més d'1 milió i mig d'euros a la Comissió Europea i al ministeri de Ciència, Innovació i Universitats que convocava les ajudes, segons l'informa l'OLAF.

tracking