El sector de la producció de porcí de Lleida factura prop de 900 milions

Lleida es manté líder en producció de porcí a l’Estat espanyol, amb una cabanya de 4.538.578 animals el 2019. Si d’aquesta xifra restem els garrins de menys de 20 quilos, les verres i els mascles per a reproducció, estem parlant de 2.651.428. Tenint en compte que per cada plaça d’engreix surten al mercat anualment de l’ordre de 2,2 porcs, la producció anual de Ponent supera els 5,8 milions. La demarcació representa pràcticament el 15% del cens de tot Espanya, amb Osca en segona posició. Aquestes xifres les podem traduir en volum econòmic de negoci, amb uns 886 milions d’euros, el 57 per cent del total de Catalunya, el 2018, i pràcticament la meitat del total del valor de la producció final agrària lleidatana, que va ser de 1.922 milions. L’any passat, per al qual no existeixen encara dades oficials de renda i producció agràries, serà clarament millor, la qual cosa previsiblement el situarà a nivells del turisme, amb mil milions. Precisament perquè la demanda de la Xina es va disparar respecte al 2018. És a dir, el dolç moment del porcí té avui origen asiàtic. El ministeri d’Agricultura situa en un 87,4% l’increment de les exportacions a la Xina en el període de gener a octubre respecte a les mateixes dates del 2019. Això explica, per exemple, que aquest mes de gener Mercolleida hagi fixat cotitzacions entorn d’un 39% per sobre en l’arrancada del 2019. En aquest punt, els diferents operadors intenten fer previsions de futur, enmig d’algunes alertes sobre una possible bombolla. Entre aquestes hi ha la d’un informe fet públic per GlobaLleida.

El sector de la producció, la patronal de la qual és Anprogapor, té clar que Espanya és un dels pocs països europeus que creixen en cabanya. Mentre Alemanya, Dinamarca o França redueixen potencial, en bona part per una pressió ciutadana i administrativa relacionada amb condicions especialment dures en matèria mediambiental, només Espanya i Holanda semblen repuntar en censos. Però, amb tot, el creixement de la cabanya es preveu que hagi tancat el 2019 en al voltant d’un 1,5%. És a dir, el creixement està sent molt caut i molt per sota del que ho fa la demanda xinesa, d’aquí les tensions en preus. Aquest increment s’està donant en l’anomenada Espanya buidada, segons Anprogapor, on hi ha una densitat de granges ínfima en comparació amb Lleida. Les últimes dades de la conselleria de Lleida situen en 2.876 el nombre d’explotacions a Ponent el 2018 amb més de cinc milions de places. És un nombre que ha registrat un descens en els últims anys. La raó és que han anat tancant les petites i menys eficients, mentre que s’han anat incrementant el nombre de les de més capacitat. Queda clar si tenim en compte que el 18,8% de les granges de Lleida pertanyen a l’anomenat estrat 4, les més grans, i concentren el 48,7% de la places d’animals. Encara que ningú s’atreveix a posar data de caducitat a la gran demanda xinesa, està clar que passaran anys, entre tres i quatre, sembla, fins que el gegant asiàtic recuperi el seu potencial productiu. Però cal buscar “rodes de recanvi” per quan Pequín ja no necessiti tanta carn de Catalunya i Espanya en general, en paraules de la patronal de la indústria càrnia Fecic. És una cosa en la qual coincideix Anrpogapor. És a dir, que les empreses han d’obrir mercats per substituir la previsible normalització de la situació xinesa i miren a Llatinoamèrica i l’Àfrica.

La pesta

L’altre gran focus de preocupació dels productors és el risc que la pesta porcina africana continuï expandint- se i pugui arribar a territori espanyol. Suposaria el tancament de fronteres en països extracomunitaris que són grans consumidors. No només estem parlant de la Xina, sinó d’altres com el Japó, per exemple. És una bomba de rellotgeria i Lleida té els tristos precedents de les epidèmies de pesta, en aquest cas clàssica, registrades el 1997 i el 2000. Van tenir conseqüències milionàries, unes pèrdues que ara es multiplicarien, com ho ha fet la dependència de les exportacions. De moment, l’últim cas preocupant detectat a Europa és a només 12 quilòmetres d’Alemanya, un gran productor, malgrat el que des de l’Administració catalana es destaca el bon treball de Bèlgica per frenar l’expansió de la malaltia. Estem parlant de casos que s’han registrat en senglars. Però el virus pot viatjar amb cotxe o amb avió, per exemple. Pot arribar amb qualsevol viatger que hagi tingut contacte amb el virus o amb una cosa que a ulls d’un profà pugui ser tan innocent com portar una llonganissa casolana d’una granja d’autoconsum que s’hagi fet un animal malalt. Tot amb un virus, el de la PPA, devastador amb el porcí però que no afecta les persones.

Producció: “El moment és dolç però necessitem cautela”

Les grans xifres macroeconòmiques del sector de producció de porcí maregen. El 2018 es van fregar els 900 milions d’euros, la previsió del 2019 és que aquesta xifra s’incrementi clarament, amb la qual cosa podria assemblar-se a l’impacte econòmic dels mil milions que representen el sector turístic a la demarcació. Però aquestes xifres poden ser en certa mesura un miratge, si tenim en compte que s’han generat per un problema conjuntural de grans productors mundials com la Xina per la pesta porcina.

El director de la patronal de la producció, Anprogapor, Miguel Ángel Higuera, adverteix que no ha pujat el consum, sinó que l’oferta mundial l’any passat es va esfondrar un 25%, d’aquí les pujades de preus. Tenint en compte que a mitjà termini la Xina es normalitzarà, i fins i tot incrementarà, la producció sobre el seu potencial abans de la crisi, el missatge és de prudència. “El moment és dolç, però necessitem cautela”, adverteix Higuera. El seu missatge és que és moment d’aprofitar els bons resultats per anar amortitzant crèdits en lloc d’incrementar hipoteques i més amb el risc de la pesta.

La indústria càrnia, per la seua part, també adverteix que cal mirar més enllà de la foto fixa del mercat avui. El secretari general de la patronal FECIC, Josep Collado, adverteix que quan la Xina deixi de demanar en els nivells actuals, “quan deixi de manar en el mercat amb la seua demanda, tornarem a la crua realitat, deixant enrere el cert miratge en el qual vivim. Per això és el moment de buscar rodes de recanvi, nous mercats”. La indústria, a més a més, està vivint situacions molt diferents. Aquelles que exporten a la Xina tenen resultats molt diferents de les que no compten amb la certificació per al gegant asiàtic. D’altra banda, la indústria transformadora alerta que estan pagant a preus molt elevats la matèria primera, un cost que no poden repercutir al consumidor, de forma que els seus marges s’estan reduint alarmantment.

Des dels representants dels ramaders també hi ha demandes i alertes. Des d’Unió de Pagesos, Rossend Saltiveri, i des de JARC, Jaume Bernis, adverteixen que el gruix de la producció, en concret el 81,4% de les granges, està sota el sistema d’integració. És a dir, una empresa proveeix al ramader els animals, els pinsos i els serveis veterinaris. Aquest rep una xifra fixa per l’engreix de cada animal i es fa càrrec no només de la cria i de la gestió de purins, sinó de la gestió de cadàvers, entre altres responsabilitats. Tenint en compte l’augment de resultats de les integradores, les organitzacions agràries apunten que és moment de revisar a l’alça els pagaments per animal. Bernis apunta que se situen en una mitjana d’11 a 15 euros per animal, en funció de la qualitat de la granja.