Els pagesos reivindiquen el seu paper

Els agricultors, les cooperatives i les centrals s’enfronten a una campanya difícil per l’increment dels costos de producció de la fruita, per una meteorologia que ha minvat la collita, per les mesures de lluita contra el Covid-19 i ara, també, per haver de defensar-se d’acusacions de racisme i explotació. Els productors i els alcaldes de la zona frutícula senten que s’està criminalitzant un sector que, en general, fa les coses bé. Unió de Pagesos, per exemple, recorda que el balanç de la Inspecció de Treball de la temporada passada reflectia un miler de visites a centrals i finques, de les quals es van derivar tres expedients i una única sanció.

Són xifres amb què una vegada més intenten demostrar que la tònica general de la campanya és la de normalitat, sense descartar que pugui donar-se algun cas molt puntual d’irregularitats, però no més greus que les que es poden registrar en altres sectors, adverteix Josep Maria Companys, agricultor de Torres de Segre. Els pagesos i les empreses cobreixen majoritàriament les necessitats de mà d’obra amb temporers que contracten any rere any i defensen que la normalització de la campanya passa, precisament, perquè els treballadors es desplacin a la zona fructícola amb un contracte sota el braç. En aquesta línia, apunten que bona part del problema de persones sense feina que es troben avui a la ciutat de Lleida i aspiren a poder treballar a la fruita com a temporers és precisament que no poden ser contractats legalment ja que no disposen de documentació en regla.

Organitzacions agràries, la patronal Afrucat i desenes de consistoris denuncien la criminalització

Fa mesos que organitzacions agràries, la patronal Afrucat i municipis fructícoles van sol·licitar a l’Administració central la regularització dels immigrants que hi ha a l’Estat. Es calcula que són uns 800.000 que no tenen permís de treball, seguint l’exemple d’altres països de l’entorn. En cas contrari, els empresaris agrícoles no poden contractar-los, i donar-los feina suposa exposar-se a greus multes.

Pel que fa als allotjaments, els agricultors utilitzen diferents fórmules. Existeixen allotjaments comunitaris com el de Torres de Segre, en el qual l’ajuntament s’ha gastat més de 20.000 euros aquesta campanya en millores, altres dels mateixos pagesos o empreses i una tercera via que de vegades és la preferida d’alguns temporers, com pot ser viure en cases de familiars o coneguts a la zona o llogar una habitació o algun pis entre uns quants.

Tot això, a més, en una campanya en què els ajuntaments de la zona fructícola fan censos de temporers en plena lluita contra la pandèmia del Covid-19. És clau saber on viuen per actuar en cas que es declari qualsevol brot.

“Torres de Segre compta amb 1.200 temporers, tots allotjats” L’alcalde de Torres de Segre, Joan Carles Miró, explica que a la localitat hi ha “1.200 temporers i tots estan allotjats” bé per agricultors o per empreses que els contracten. L’allotjament municipal té 110 places que s’ompliran en els propers dies. A més, com tots els municipis de la zona, el consistori ha habilitat el pavelló municipal amb una quarantena de places per si calen aïllaments per algun cas de Covid-19.